Blog d'un petit liberal nacionalista

Ja torno a ser aquí

2010-12-03T21:06:00.002+01:00

Després de 2 anys sense actualitzar el blog, he pensat que potser ja és hora que el torni a actualitzar. Feia setmanes que l'intentava actualitzar, però el cas és que després de tant de temps sense entrar, no me'n recordava de la contrasenya...el temps avança i ja no tinc 18 anys, i recordar-me de les coses cada cop se'm fa més complicat.

Intentaré actualitzar-lo sempre que pugui/vulgui, però si torna a caure en l'oblit doncs tampoc m'importarà, però crec que ja ha estat prou temps inactiu.

Agur.

Joel Bonet, escollit president comarcal de la JNC-Baix Camp

2008-12-10T17:42:00.003+01:00

Bones! Aquells que encara no ho sàpiguen, vaig ésser escollit per unanimitat president comarcal de la JNC-Baix Camp el passat 29 de novembre. Seré president comarcal pels propers 2 anys, substituint al Manel Armengol, recent escollit membre del CEN. Acompanyarà en la seva tasca, el Josep Massó que va ser escollit secretari d’organització.

Les assemblees van comptar amb la presència del president de la JNC, Gerard Figueres; els membres del CEN, Manel Armengol i Oriol Anguera d’entre altres; i militants de l’àrea de Barcelona.

Tot segit, es va anar a sopar al restaurant "El Círcol" i després es va anar de festa a la nova discoteca "noovo".

Començo aquesta nova etapa amb il·lusió i amb ganes d'apujar el llistó que m'ha deixat el Manel, cosa que no tindré gens fàcil, però ningú ha dit que seria fàcil. Vull agraïr des d'aquí al Manel per la confiança que sempre ha tingut en mí, i a l'esperonar-me en el seu moment a presentar-me com a secretari de comunicació fa 8 mesos i a president comarcal actualment.

El curiós es que el meu nomenament com a president comarcal just coincideix amb l'aniversari del meu ingrés a la JNC, i de la fundació del col·lectiu local de Riudoms. Un any en el que he conegut a molta gent i he après moltes coses. Un any en el que m'han passat moltes coses i bones.

a revure!

Artur Mas visita la URV, parlant de la crisi econòmica

2008-11-26T00:11:00.003+01:00

Una vintena de militants de la JNC del Baix Camp, del Tarragonès i de la Conca de Barberà, la majoria d’ells membres del GAU de la Universitat Rovira i Virgili, han assistit el dijous a la xerrada col•loqui que ha ofert l’Artur Mas a la facultat de Ciències Econòmiques i empresarials de la URV de Reus.

Mas ha parlat de la crisi econòmica actual, de com s’ha arribat a ella i de quines són les possibles solucions per a pal•liar-la. La xerrada ha durat al voltant d’una hora, i en acabar la xerrada, Mas ha departit amablement amb els assistents. Igualment, aquesta jornada a la universitat també ha servit per a difondre el missatge de la JNC. Així, s’han repartit entre els alumnes díptics informatius de la organització i xapes amb el lema de la campanya endegada a l’estiu We shall overcome!. La rebuda per part dels alumnes ha estat molt positiva. A l’acte hi han assistit diversos membres de Convergència Democràtica de Catalunya, com el candidat de CiU a l’alcaldia de Reus, Carles Pellicer i el president de CDC de la Federació de Tarragona, Quim Nin.

Amb tot, li vaig poder fer una pregunta a l'Artur Mas, i és que volia saber, ja que ell es economista, si la solució a la crisi passa per aplicar polítiques liberals pròpies de l'escola de Chicago o tornar a Keynes , o inclús evocar a Marx, i assumir que es la fi del liberalisme.

Tot i que la resposta no em va acabar de convèncer. Em va respondre que ni una cosa ni l'altra, que s'ha d'anar al centre i aplicant elements de les 2 escoles. Però amb el que em quedo es que va dir que ens trobem en un cicle de recessió i que no es la fi, com molts espabilats diuen, del liberalisme.

Suècia privatitza la gestió educativa

2008-11-24T13:44:00.002+01:00

Article publicat a l'America's Daily. Així que el liberalisme estava a les últimes i el model socialdemòcrata que tant fa gala el Zapatero es el millor? Com senta que un país com Suècia, el paradigma de la socialdemocràcia aposti per aquest model de gestió educativa? empasseu-vos aquesta xatos.

"Resulta interesante constatar que a la par de la crisis financiera internacional que ha requerido del salvataje estatal, dando lugar a que algunos sostengan que estamos ante la caída del capitalismo y liberalismo, los países con tradición socialista y sistemas educativos centralistas y estatizados, empiezan a ensayar nuevas opciones de gestión educativa eficiente mediante empresas privadas que reciben fondos públicos para ofrecer educación gratuita de calidad. A los casos de Australia, Nueva Zelanda, EE.UU., Chile, se agregan últimamente algunos de los países europeos.

La Tercera de Chile del 11 de noviembre del 2008 trae la noticia de que el gobierno sueco está promoviendo el paso de los alumnos de las escuelas públicas a las escuelas independientes “friskolor” gestionadas por empresas privadas. Estas escogen su propios métodos de enseñanza, su personal y administran sus propios edificios, aunque todo ello con financiamiento estatal para mantener la gratuidad de la educación. En Suecia, del 1.7% de alumnos privados en primaria y 1% en secundaria que había en el año 1992, hoy en día se ha subido al 17% y 9% respectivamente.

La rentabilidad de la empresa privada está dada por el margen que obtiene por administrar eficientemente los recursos estatales. Una de las empresas, “Bure Equity”, -que cotiza en la Bolsa de Valores de Estocolmo-, en el primer trimestre obtuvo una ganancia neta de 33% superior al 2007 y ascendió a 3 millones de dólares. Y hay varias más.

SI bien hay sectores de la sociedad sueca que se oponen a este modelo porque aducen que se están derivando dineros públicos para las empresas privadas, la contraparte sostiene que se ha elevado la calidad de la educación y se está generando una competencia que está obligando a las escuelas públicas a mejorar su eficiencia. Después de todo, al estado le cuesta lo mismo en ambos casos, pero en uno los resultados son mejores que en el otro."

Michael Fallon, el hombre fuerte de la educación del partido conservador inglés ha adelantado que en caso de derrotar al laborismo en las próximas elecciones implementaría una fórmula similar. Así, va creciendo el número de expertos convencidos de que la educación gratuita no tiene porque ser considerada como sinónimo de educación pública, ya que los privados también la pueden proveer de modo gratuito para el consumidor, e inclusive con calidad superior.

Este país es una mierda

2008-11-16T23:08:00.002+01:00

Acabo de llegir un article de l'Arturo Pérez-Reverte, i he de dir que estic al 120% d'acord amb ell. Si no tingués tanta fòbia als nacionalismes per mi seria Déu. Ha plasmat en un escrit el que en el fons penso d'aquest país -Espanya i Catalunya- i cap a on anem i el pitjor es que molts en aquest país, per por a ser etiquetats ens callem la boca, i el que es pitjor, molts "meapilas" segueixen fent veure que no passa res. Que de què collons parlo? Doncs d'això, mireu:

Cuando digo que este país es una mierda, algún lector elemental y patriotero se rebota. Hoy tengo intención de decirlo de nuevo, así que vayan preparando sellos. Encima hago doblete, pues voy a implicar otra vez a Javier Marías, que tras haberse comido el marrón de mis feminatas cabreadas, acusado de machista –¿acaso no se mata a los caballos?–, va a comerse también, me temo, la etiqueta de xenófobo y racista. Y es que, con amigos como yo, el rey de Redonda no necesita enemigos. Madrid, jueves. Noche agradable, que invita al paseo. Encorbatados y razonablemente elegantes, pues venimos de la Real Academia Española, Javier y yo intentamos convencer al profesor Rico –el de la edición anotada y definitiva del Quijote– de que el hotel donde se aloja es un picadero gay. Lo hacemos con tan persuasiva seriedad que por un momento casi lo conseguimos; pero el exceso de coña hace que, al cabo, Paco Rico descorne la flor y nos mande a hacer puñetas. Que os den, dice. Y se mete en el hotel. Seguimos camino Javier y yo, risueños y cargados con bolsas llenas de libros. Bolsas grandes, azules, con el emblema de la RAE. Cada uno de nosotros lleva una en cada mano. Así cruzamos la parte alta de la calle Carretas, camino de la Plaza Mayor. Imaginen –visualicen, como se dice ahora– la escena. Capital de España. Dos señores académicos con chaqueta y corbata, cargados con libros, hablando de sus cosas. Del pretérito pluscuamperfecto, por ejemplo. En ese momento pasamos junto a dos individuos con cara de indios que esperan el autobús. Inmigrantes hispanoamericanos. Uno de ellos, clavado a Evo Morales, tiene en las manos un vaso de plástico, y yo apostaría el brazo incorrupto de don Ramón Menéndez Pidal a que lo que hay dentro no es agua. En ésas, cuando pasamos a su altura, el apache del vaso, con talante agresivo y muy mala leche, nos grita: «¡Abajo el Pepé!… ¡Abajo el Pepé!». Y cuando, estupefactos, nos volvemos a mirarlo, añade, casi escupiendo: «¡Cabrones!». Me paro instintivamente. No doy crédito. «¡Pepé, cabrones!», repite el indio guaraní, o de donde sea, con odio indescriptible. Durante tres segundos observo su cara desencajada, considerando la posibilidad de dejar las bolsas en el suelo y tirarle un viaje. Compréndanme: viejos reflejos de otros tiempos. Pero el sentido común y los años terminan por hacerte asquerosamente razonable. Tengo cincuenta y siete tacos de almanaque, concluyo, voy vestido con traje y corbata y llevo zapatos con suela lisa de material. Mis posibilidades callejeras frente a un sioux de menos de cuarenta son relativas, a no ser que yo madrugue mucho o Caballo Loco vaya muy mamado. Sin contar posibles navajas, que alguno es dado a ello. Además tiene un colega, aunque nosotros somos dos. Podría, quizás, endiñarle al subnormal con las llaves en el careto y luego ver qué pasa con el otro; pero acabara la cosa como acabara –seguramente, mal para Marías y para mí–, incluso en el mejor de los casos, con todo a favor, hay cosas que ya no pueden hacerse. No aquí, desde luego. No en este país miserable. Imaginen los titulares de los periódicos al día siguiente: «El chulo de Pérez-Reverte y el macarra de Marías se dan de hostias en la calle con unos inmigrantes». «Xenofobia en la RAE.» «Dos prepotentes académicos racistas, machistas y fascistas apalean salvajemente a dos inmigrantes.» Aunque aún podría ser peor, claro: «Marías y Reverte, apaleados, apuñalados e incluso sodomizados por dos indefensos inmigrantes». Marías parece compartir tales conclusiones, pues sigue caminando. A envainársela tocan. Lo alcanzo, resignado, y llegamos a la Plaza Mayor rumiando el asunto. «Es curioso –dice pensativo–. A mí tío, republicano de toda la vida, lo insultaban por la calle, durante la República, por llevar corbata.» Yo voy callado, tragándome aún la adrenalina. Quién va a respetar nada en esta España de mierda, me digo. Cualquier analfabeto que llegue y vea el panorama, que oiga a los políticos arrojarse basura unos a otros, que observe la facilidad con la que aquí se calumnia, se apalea, se atizan rencores sociales e históricos, tiene a la fuerza que contagiarse del ambiente. Del discurso bárbaro y elemental que sustituye a todo razonamiento inteligente. De la demagogia infame, la ruindad, el oportunismo y la mala índole de la vil gentuza que nos gobierna y nos envenena. Ésta es casa franca, donde todo vale. Donde todos tenemos derecho a todo. Cualquier recién llegado aprende en seguida que tiene garantizada la impunidad absoluta. Y pobre de quien le llame la atención, o le ponga la mano encima. O tan siquiera se defienda. Así que ya saben, señoras y caballeros. Ojito con las corbatas y con todo lo demás cuando salgan de la RAE, o de donde salgan. Nos esperan años interesantes. Tiempos de gloria.

Amén

XVè Congrés JNC

2008-11-11T01:24:00.003+01:00

Aquest cap de setmana 7,8 i 9 de Novembre ha tingut lloc el XVè congrés de la JNC. He de dir que ha estat el meu primer congrés i que moltes coses encara no sabia com funcionaven i tampoc sabia en què consistia realment això d'un Congrés.

La meva experiència no ha pogut ser millor, a banda de veure quina serà la línia d'actuació de la JNC durant els pròxims 2 anys també he pogut comprovar de primera mà com puc aportar el meu gra de sorra a decidir el rumb de la JNC i de Catalunya. Aquest congrés, des de la presidència d'aquest, s'ha dividit en 3 ponències: ponència política, ponència d'organització i ponència d'acció sectorial: en cada una d'aquestes ponències es debatran diversos temes sobre l'acció de la JNC durant els propers 2 anys.

El nou president escollit és en Gerard Figueres, encara que de moment només s’ha escollit la nova direcció nacional, ara, a nivell local i comarcal es renovaran els presidents locals i comarcals respectivament. Destaco que gent del Camp de Tarragona passa a formar part de la direcció nacional i aguns han esdevingut consellers nacionals, gent com el Manel Armengol, els Oriols Anguera i Vàzquez i el meu convil·latà Pepe Massó.

Bé, ara toca pencar de valent! Salut!

Aprofito l'avinentesa per constatar que l'activitat del blog es rependrà i serà actualitzat com abans.

Una prova avaluarà els coneixements dels estudiants abans d'entrar a l'ESO

2008-10-05T20:53:00.002+02:00

He sabut fa poc que el president Montilla ha impulsat una norma que pretèn avaluar amb una prova els coneixements dels estudiants un cop acabin la primària (12 anys). Tal prova no serà vinculant per passar de curs i accedir a la secundària.

Em sembla bé que es facin aquestes proves per tal d'avaluar els coneixements dels alumnes. Però no seria millor que d'una vegada s'augmentés el nivell d'exigència d'aquest -penós- sistema educatiu? Recordo que jo a segon de primària (7-8 anys) ja vaig començar a dividir, això sí amb 1 o 2 xifres, i les multiplicacions les vaig apenre a 1er de primària. Això sí, no va ser aqui a Catalunya, no. Sinó a Mèxic, considero que té un bon sistema educatiu, sempre i quan vagis en una escola privada per a que hi hagi els recursos suficients per aplicar-lo.

A Espanya tenim la sort de no ser un país pobre i podríem aplicar un sistema educatiu més exigent i deixar-se de tonteries de la igualtat de resultats entre alumnes, que cap alumne se senti exclòs al quedar-se endarrerit respecte els seus companys... que jo sàpiga, no va suposar cap trauma per a mi apendre a dividir als 8 anys, ni veure les meves notes reflexades numèricament, en comptes del: "Progressa adeqüadament" o "Necessita Millorar", que costava molt d'interpretar-ho.

Em sento satisfet d'haver cursat la meitat de la primària fora de les urpes malignes d'aquest sistema educatiu, doncs quan vaig arribar als 9 anys a 4rt de primària, estava per davant de la majoria dels meus companys, avantatge que, conforme anaren passant els anys, s'anà diluïnt i vaig passar a ser un estudiant mediocre més.

Si s'assegurés realment de que cap alumne promociona de curs sense haver assolit els objectius del curs, no farien falta proves, ni estudis per saber si un estudiant de secundària realment està en condicions de cursar el curs que li toca. Ni ens emportaríem les mans al cap quan veiéssim els informes PISA situant-nos a la cua d'Europa.

Com ens gastem els calers a casa nostra...

2008-09-17T01:18:00.003+02:00

Bones! Aquestes setmanes he tingut a aquest pobre blog bastant deixat de la mà de Déu. I és que estic en crisi creativa, amb prou feines se m'acut quelcom que escriure, i per escriure qualsevol cosa prefereixo deixar un digne buit. És qüestió de temps que torni a escriure amb una certa periodicitat, tot com estigui d'insipirat. Perquè el blog l'escric a cop d'inspiració.

Aquests dies es parla de la financiació autonòmica i com es reparteixen els calers de l'Estat entre les autonomies. Els catalans volen més, faltaria més! ja sabem on se'n van els nostres diners: mantenir ministeris costosos i inútils com Cultura, Vivenda...i per mantenir i engreixar a funcionaris mandrosos d'Extremadura...

No guanyem res formant part d'Espanya. Sí. Però jo ja vaig més enllà, i es que em faria molta por si la Generalitat recaptés la totalitat dels impostos, què se'n farien dels nostres diners? Només cal mirar la tele: anuncis estúpids que ens de canviar a la TDT, que no fiquem l'aire condicionat a tope, promoure l'esport a la dona...

Realment fot falta tot aixo? Promoure l'accés de la dona a l'esport! Però que vivim en una societat post-musulmana, en la que les dones encara no s'han enterat que son iguals que els homes, i que poden totes les activitats que fem els homes? Encara que, per altra banda... crec que d'aquí un temps serà necessari aquest espot publicitari, amb el pas que anem Catalunya s'islamitzarà i faran falta campanyes que promoguin l'accés a la dona a la vida pública.

Ja anem prou malament perquè a sobre es gastin els meus cuartos en futeses.

Bé, se m'han acabat les paraules, ja no tinc res més a dir. A reveure!

Un Petit experiment. II

2008-09-07T18:15:00.003+02:00

Bé, si la setmana passada volia fer un experiment, ara n'extrec les conclusions.

La cosa era que em pensaria que els que es declaréssin de dretes serien bàsicament anònims o bé no dirien la seva identitat. Però m'alegra saber que m'he equivocat, ja que la segona intenció era treure gent de "l'armari". Bé, no tinc res més a dir. Salut!

Un Petit experiment

2008-08-22T21:03:00.002+02:00

En aquest blog intento que els meus lectors tinguin un rol actiu i que hi participin. Per tant, ara us vinc amb un experiment amb el que vull comprovar una cosa de la que ja n'estic segur. Es tracta de que els lectors diguin si són mes aviat de dretes amb tots els adjectius i complements que s'hi solen afegir, com ara la famosa paraula: CENTRE o MODERAT. O que diguin si són d'esquerres sense embuts, crec que en el cas d'esquerres ningú hi afegirà cap element extra.

Naturalment, els anònims també podran expressar lliurement la seva opinió.

Què vull demostrar? Ho diré en la pròxima entrada.

Endavant!

Sóc de dretes i orgullós, de debò.

2008-08-15T23:14:00.003+02:00

Si fa unes setmanes vaig escriure un article en el què explicava per què era sobirnaista, ara escric aquest post explicant el meu orgull i el perquè sóc de dretes, sí, de dretes! Que dolent sóc si sóc de dretes es pensaran alguns, però no, la dreta forma part de molts nosaltres sense adonar-nos.

Sóc de dretes perquè, tot i que sé els valors morals no son la veritat absoluta, i en molts cops entorpeixen la recerca de la veritat, són necessaris per creure en el que som i per defensar les nostres arrels i d'on venim, cosa que els "progres" i totes les esquerres no hi creuen i es dediquen a abominar i a renegar dels valors tradicionals amb una energia i vehemència com si els anés la vida.

Sóc de dretes perquè crec més en l'esforç individual per sobre l'esforç col·lectiu, crec que els països s'aixequen deixant pas a la iniciativa individual i a les ganes de cadascú d'ensortir-se'n, prengui nota Sr Chávez i de passada tots els giliprogres que l'admireu. Poso l'exemple de Mèxic i de Veneçuela. Mèxic és un país que està progressant i s'està despertant i s'està situant com a país capdavanter d'Amèrica Llatina, en comptes la Veneçuela de Chávez s'està enfonsant en invents i aberracions socialistes, això sí, amb tints dictatorials.

Sóc de dretes perquè em fa fàstic la concepció relativista actual de curar als delinqüents com si no fóssin responsables dels seus actes i en conseqüència violadors, escòria social com De Juana Chaos i maltractadors de dones, entre altres subespècies, surten lliures al cap de no res i important-los un rave el dolor i sufriment que han causat.

Sóc de dretes perquè penso que s'ha de crear una política migratòria responsable i gens demagògica, fugint del "papeles para todos" de les maleïdes esquerres. Hauríem d'absorvir els immigrants justos i necessaris, si fa no fa el que el mercat laboral necessita, sinó, les conseqüències socials poden ser terribles, també sóc de dretes perquè penso que primer son els valors i les costums de casa nostra. Gent que vingui amb pallasades de la religió, pràctiques ancestrals i gent que simplement es negui a assimilar-se se les hauríen de fotre fora del país d'una puntada de peu, així de clar, sense exclusions ni discriminacions ni hòsties. O passen pel tubo, o ja saben on es la porta, sense importar raça, sexe o religió.

Molta gent es de dretes, però com ja he dit en un post anterior, no ho vol acceptar per por al "què diràn, està mal vist!" o per por a ser titllat de "fatxa" (concepte totalment inadeqüat i anacrònic, a la vegada que infantil). Jo m'accepto tal com sóc, i sóc de dretes i no m'ho amago.

Que tingueu una bona mare de Déu d'agost i un bon pont!

Salut!

Les presons catalanes tindran arbres i piscines.

2008-08-05T02:09:00.003+02:00

Bones! ja fa algun temps que no escric res al meu pobre blog, que ja patia d'inanició, ja que estava absent i m'he agafat uns quants dies en posar-me al dia i saber que ha passat mentre era fora de casa.

Tard o d'hora havia d'escriure alguna cosa sobre un tema que m'ha tocat els collons, i efectivament, així ha sigut. Estava aquesta tarda en un bar de Mont-Roig del Camp llegint el DOGC (El Periódico) quan una notícia em salta a la vista, ara no recordo exactament com resava el titular, però la cosa tractava que les presons catalanes tindràn arbres i pisicines pels reclusos en virtut de la nova concepció que té la Generalitat de les presons.

Ha sigut llegir això i tancar aquesta porqueria de diari i relacionar la Generalitat amb pensaments escatològics. Si en comptes de presons pasaràn a ser "Resorts" amb all included. M'estic plantejant seriosament en que si un dia em trobo en una situació socioeconòmica força complicada d'infringir la llei i passar una agradable estança en un d'aquests resorts amb tot inclòs pel mòdic preu de sacrificar 1 o 2 anys de la meva llibertat. Total, segur que amb bona conducta serà menys temps. Quina concepció te la Chene de les presons? La de reinserir, la de curar a persones malaltes, perquè es clar, qui fa el mal no és perquè ho ha triat, no. Sinó que han sigut un cúmul de circumstàncies esotero-còsmiques les que han portat a l'individu malalt a inflingir dolor. A mi em semblen bé totes aquestes teories, sempre i quan a mi no em costi ni un puto duro i tenir que estar a la defensiva perquè molts delinqüents passen pel carrer impunement.

Veig que Europa està en decadència moral i de valors: el bonisme pijoprogre ja forma part de la realitat política i tots els partis pugnen per emportar-se el primer lloc del Bonisme. Un altre exemple: Barcelona, per exemple, en comptes de lluitar per ser una ciutat capdavantera en innovació, tecnologia com estan fent moltes ciutats asiàtiques i americanes, figura en primer lloc com a ciutat defensora dels gais, de les manifestacions antiglobalitzadores contra el G-8. Molt bé, però això donarà riquesa al país? Ens farà avançar a nivell mundial? mmh, crec que no.

Espero que s'acabi amb la punyetera concepció de "curar" als delinqüents. Desenganyem-nos, si actuen contra altres persones és perquè volen. No perquè no puguin fer-hi res més.

En fi, es tard i no puc dormir. Que Déu ens agafi confessats.

Salut!

Tancat per vacances

2008-07-10T00:19:00.000+02:00

Bones! L'actual bloc, com ja s'ha pogut veure, no ha estat tant actualitzat degut a que treballo tot el dia i per casa paro molt poc si no és per dormiro menjar però tot i així he intentat buscar fato i més idees pel bloc i debatre-les.

Si ara l'actualitzava un cop per setmana ara ja no l'actualitzaré degut que estic per 3 setmanes a fora del del país, de fet aquest escrit l'estic escribint en terres asteques, 98000 KM de distáncia de casa meva. Estic a Méxic, país al que considero la meva segona pàtria, de fet, estant allà em sentia mexicà també, i és el país que va acollir a mi i a la meva família quan ens vam anar a viure-hi per allà un molt i molt llunyà 1991 i que ens vam estar per 5 anys.

Bé, espero que disfruteu de l'estiu i de les vancances(per qui en tinguin!). Per part meva ho faré.

A reveure i fins ben aviat!

El debat ideològic a Catalunya

2008-07-05T20:54:00.003+02:00

A hores d'ara ja m'he llegit el llibre "Ets de dretes i no ho saps" de'n Josep Martí. He de dir que m'he sentit identificat en gran part de l'ideari de dretes, bé, una cosa que ja me l'esperava. Però el que m'he adonat es que a Catalunya hi ha una gran anomalia ideològica que crec que es resoldria d'una vegada per totes si Catalunya esdevingués una nació independent.

M'explico, aquí Catalunya TOTS els partits en comptes de debatre quin model de societat es vol es debat sobre si més nacionalisme o menys nacionalisme o si un es catalanista o espanyolista o també si centralista o autonomista. És a dir es debat un model d'Estat i el sentiment identitari en comptes sobre el model de societat, que és el que realment fa avançar els pobles i les nacions, penso.

Per això penso que si Catalunya fós d'entrada independent dubto molt que els tots els partits discutíssin sobre aquests debats essencialistes tal com va dir l'eurodiputat convergent Ignasi Guardans, que ja estava fart dels debats essencialistes. Veieu? per un motiu més vull la independència: que es pugui debatre sobre l'eix ideològic i no sobre l'identitari.

També vull que Catalunya sigui independent per acabar d'una vegada per totes amb l'estúpid clixé que ser de dretes es ser espanyolista i que si un català es defineix com a conservador o liberal hagi de matissar la seva postura com si estigués demanant perdó per la seva condició, no collons! Es pot ser de dretes i ser catalanista, separatista, federalista, autonomista i fins i tot taxista *(Josep Martí dixit).

Que en democracia un s'hagi d'avergonyir i corretgir la seva postura política és una anomalia que s'ha de reparar. Per part meva no tinc inconvenient en dir que sóc de dretes i catalanista i ho seguiré repetint mentre faci falta. Reconec que inclús al meu partit em sento una mica orfe, quan parles amb molta gent pots constatar que tenen un ideari liberal-conservador però mai ho reconeixen per por a ser etiquetats d'espanyolistes, males persones, de botiflers i de vés-te'n tu a saber que més. A banda que també el debat essencialista aborbeix tota discussió política.

Per això vull la independència, per deixar de parlar-ne d'una vegada per totes i fer avançar el país. Com el dubte metòdic de Descartes, dubtar per a ja no dubtar més.

Salut!

Manifest en defensa del castellà?

2008-06-29T16:07:00.002+02:00

Estic a la plana web del diari El Mundo quan veig un comptador que mostra que a les 16'00 hrs del dia d'avui han signat 70306 persones al manifest de la defensa de la llengua castellana impulsada per intel·lectuals espanyols. Em sorgeix de dins meu una pregunta. On s'ha de defensar la llengua castellana? Perquè que jo sàpiga és una llengua parlada per més de 300.000.000 de persones i trobo una mica esperpèntic que sorgeixin manifestos per defensar-la. L'espanyol es una de les 5 ò 6 llengües més parlades del món, així que trobo aquest manifest totalment carent de sentit.

El que em fa ràbia és que aquest manifest té un component polític, és una acció per perjudicar la llengua catalana, com si d'una rabieta infantil es tractés per a veure qui la fa més grossa. En tot cas hauriem de començar per defensar el català i que no ens mirin malament cada vegada que el parlem inclús aquí a casa nostra a persones castellanoparlants. Trobo que aquest manifest es pueril i rancuniós, a més a més d'absurd.

Bé, crec que ja no tinc res més a dir sobre aquest tema, es una cosa que ja em té força fastiguejat... Salut!

P.D= malgrat tot, avui a la final, animaré discretament a Espanya donat que hi ha jugadors catalans i podem ser decisius i que abans d'animar a Alemanya, animo al país més proper. Però les celebracions amb el Toro i els colors de la "Enseña Nacional", evidentment me les estalviaré.

Proposta de Resolució del col·lectiu de Riudoms

2008-06-21T14:54:00.002+02:00

En la passada assemblea comarcal del 14 de juny vaig tenir l'honor de presentar la 1era proposta de resolució del col·lectiu de la JNC del col·lectiu de Riudoms. La proposta en qüestió la vaig idear jo mateix, així que em va tocar defensar-la públicament en l'assemblea.

La proposta té a veure amb la carrera que estic estudiant, un geògraf ha de preocupar-se per concebir idees de com mantenir un desenvolupament sostenible i lluitar contra les amenaçes antròpiques que comprometin l'ecosistema de la Terra. Així que aprofitant la meva militància en un partit polític i en les seves joventuts i aprofitant també els coneixements que tinc i les meves ganes de fer un món millor, vaig pensar que potser presentant idees serioses i defensant-les com cal potser si que així es podria cambiar el món.

La proposta tracta ni més ni menys d'unir amb un carril-bici les localitats de Cambrils i Miami Platja(Mont-roig) la proposta la vaig concebir en un viatge d'estudis que vaig fer a s'illa de Mallorca ja que vaig poder veure un extens carril-bici que unia Palma amb totes les pedanies adjacents (s'Arenal, Can Pastilla, Es coll d'en Rabassa...), pel que vaig veure el carril-bici tenia més de 13 quilòmetres de llargada -no vaig veure on s'acabava- i estava altament transitat per ciclistes que anaven cap a Palma o en venien. Era normal veure ciclistes que cobrien 10 quilòmetres per anar a Palma sense necessitat d'agafar el cotxe, i cada 2x3 hi havia aparcaments per a bicicletes. Era ideal. Així que vaig llogar una bicicleta i vaig anar de visita a Palma utilitzant només la meva autosuficiència.

Així que crec perfectament viable que aquesta idea la podem exportar aquí al Principat i unir 2 localitats turístiques com Miami i Cambrils.

Aquí, per qui li interessi, poso la proposta tal i com la vaig redactar:

TÍTOL: construcció d’un carril-bici des de Miami Platja fins Cambrils.
PRESENTA: Col·lectiu de Riudoms
RESULTAT DE LA VOTACIÓ:

Actualment, amb l’elevat preu dels combustibles, el calentament global i tot un seguit de problemes mediambientals derivats de l’ús massiu de combustibles fòssils estem avançant a marxes forçades cap a una realitat ecològicament insostenible. Per això és important fomentar l’ús d’altres mitjans de transport. Creiem que una bona manera de fomentar i mostrar alternatives reals als vehicles propulsats amb motors d’explosió és donar la possibilitat de poder cobrir distàncies curtes en un mitjà tan sostenible i còmode com es la bicicleta.

Per això calen inversions no massa elevades en infrastructures adequades per a fer-ho possible: ens referim als “carrils-bici” o sendes per a bicicletes. Són sendes exclusives per a bicicletes que hi permeten circular amb seguretat, degudament segregades de les vies urbanes.
De fet, una de les zones que pensem que es podrien cobrir perfectament en bicicleta ja que el terreny a cobrir no es gaire elevat donat que es una zona costanera és la zona que comprèn Cambrils i Miami Platja.

Es pot observar que la gran zona turística de la nostra comarca, el litoral que comprèn les poblacions de Miami Platja(Mont-Roig del Camp) i Cambrils no hi ha cap carril-bici que pugui connectar aquestes poblacions.

Se sap que molts turistes son aficionats al ciclisme de passeig i recorren poblacions, tal com succeeix a Holanda, país amb nombrosos quilòmetres de carril-bici. Per tant, a banda de promoure un transport sostenible, es creen bons reclams per als turistes que passen l’estiu al nostre país i es dóna una molt bona imatge del país.

Pensem que la idea es totalment realista ja que podem trobar precedents dins els Països Catalans. A l’Illa de Mallorca hi ha un carril-bici de més de 10 quilòmetres que connecta Palma amb totes les poblacions turístiques adjacents. Es tracta d’un carril bici, que si bé no en tots els trams no queda segregat de les vies urbanes i interurbanes per raons del terreny, sempre queda clarament delimitat per una senyal vertical i una línia longitudinal al terra.

AnnexS’ha adjuntat un mapa en el que es mostra en una línia de color vermell el tram de l’hipotètic carri-bici. En tot cas, el carril bici estaria a la vora del mar, o al més pròxim possible, intentant evitar la proximitat amb la carretera Nacional-340.

Atesa aquesta situació, demanem:

1- Demanar al Consell Comarcal del Baix Camp que estudiï la viabilitat d’un carril bici en el tram que comprèn Miami Platja i Cambrils.

2- Que aquesta proposta de resolució també sigui defensada al Consell comarcal del Baix Camp, mitjançant el Grup de CiU.

Reus, 14 de juny de 2008

M'agraden molt els jocs violents

2008-06-15T19:02:00.005+02:00

Escric aquest post pensant amb la polseguerada que ha aixecat el nou joc violent ambientat a Barcelona. Primer de tot que estic content que per fi la capital de Catalunya sigui escenari d'un videojoc. El protagonisme sempre se l'enduien les típiques ciutats nord-americanes.

He sabut que l'Ajuntament de Barcelona intentarà evitar la sortida al mercat d'aquest joc perquè està en contra "dels valors que vol transmetre la ciutat". Molt bé, l'administració fotent els nassos on ningú li ha demanat. Vol imposar uns valors d'Estat, començaran les prohibicions socialistes per protegir a la societat? Potser si hi hagués un joc que tractés d'okupes, apedregar cimeres del G-8 l'Ajuntament hi estaria a favor? No oblidem que des d'Europa es té Barcelona com una ciutat molt permissiva amb els col·lectius "alternatius" que van arribar a fer que s'anul·lés una cimera del G-8.

També el grup municipal de CiU està en contra del videojoc per la mateixa raó. Ja torna el Xavi Trias jugant a ser "progresocialista"? Xavi, Xavi...no em vagis de Mayol i no perdis la dignitat home! Xavi, si vols ser socialdemòcrata ves-te'n al PSOE o ERC, i si vols ser pijoprogre vés-te'n a ICV.

No cal dir que estic a favor que aquest joc es comercialitzi i dessitjo que es converteixi en un súpervendes. No puc tenir una visió imparcial sobre aquest tema. M'agraden els jocs violents i sempre que en surt un, me'l compro/baixo. No obstant, com a liberal penso que si aquest joc està condemnat a desaparèixer serà el propi mercat que ho decidirà no comprant-lo. L'Ajuntafems de Barcelona no ha decidir pels ciutadans que lliurement decidiràn si comprar-lo o no. No a l'intervencionisme.

Aprofito aquest escrit per manifestar la meva postura sobre els jocs o pel·lícules violentes i els seus efecte en els nens. No sóc cap eminència en psicologia ni pedagogia, però m'agraden aquests camps d'estudi i puc dir des de la meva experiència personal que aquests jocs, si es té una bona educació- que no domesticació!!- que et permeti discernir sobre el que és correcte o incorrecte segons el convecionalisme en que vivim, no suposen cap mena perill o mala influència. Miro pel·lícules violentes des que tenia 5 anys, jugo a jocs de disparar i matar des que tenia 9 anys i ara amb 21 anys encara m'agraden les pel·lícules violentes i jocs violents d'aquells de matar gent. Mai vaig ser cap amenaça pels meus companys de col·legi ni tinc ara traumes infantils derivats de veure imatges sàdiques plenes de sang i fetge. Penso que els jocs violents et desfoguen, almenys en el meu cas, pots fer coses que no pots fer a la vida real.

Vaig tenir la sort que des de molt petit era prou intel·ligent com per discernir el què es real i el que és ficció. I també de rebre una educació que em va permetre'm adonar-me'n que no tenia que fer segons quines coses fan a les pel·lícules. Li dic educació a fer a la gent més intel·ligent, a poder discernir amb totes les eines al seu abast, no a domesticar nens asilvestrats. Faig meva una frase de Rabinandrath Tagore (Artista, dramaturg, músic, novelista i autor de cançons i Premi Nobel de Literatura 1913): No es tarea fácil educar jóvenes, adiestrarlos, en cambio, es muy sencillo.

És per això que quan veig debats i polèmiques sobre si s'han de prohibir aquesta mena de jocs veig a un munt de pares frustrats i incapaços d'educar als seus fills. Pares que no tenen ni puta idea per on començar a educar als seus fills. Pares que deleguen a l'administració que es faci càrrec dels seus fills-recordem la 6ena hora a les escoles, que si les guarderies han d'obrir tots els mesos de l'any, associacions de pares que prohibeixin segons quins continguts a les TV...- Per a vegem en quin punt s'ha volgut delegar a l'administració el càrrec i l'educació dels nostres fills podem veure que l'anteriorment dita Conselleria d'Ensenyament passa a dir-se amb el govern tripartit conselleria d'Educació...un calfred em recorre l'espina dorsal quan ho sento. Si són pares tan ocupats amb les seves coses que només fan de pares 2 hores al dia. Per què es van decidir a tenir fills? Gran pregunta.

Nou secretari de comunicació de la JNC-Baix Camp

2008-06-10T23:02:00.002+02:00

Bones! Escric aquest article per comunicar-vos que des de la passada Assemblea Comarcal de la JNC passat 12 d'abril de 2008 (ja ha plogut una mica des de llavors) la JNC-Baix Camp va escollir per votació el que ja és el responsable de comunicació. El secretari de comunicació en qüestió sóc jo mateix o el que es el mateix, en Joel Bonet. Si he trigat en fer-ho públic és perquè no he volgut dir-ne res fins que ja hagués exercit com a tal i fins que no tingués la web comarcal de la JNC molt perfilada. Paciència senyors! aviat estarà llesta!

Per aquells que no sàpiguen quina es la meva comesa, es tracta d'enviar a la premsa i als mitjans de comunicació qualsevol notícia que afecti a la JNC del Baix Camp o al seus respectius col·lectius. La cosa està en fer-nos notar als mitjans i mostrar-los-hi que hi ha moviment a la JNC. Tots els aconteixements els aniré recollint a la web comarcal.

Ara es quan em poso adulador i començo a fer la pilota agraïnt el vot de confiança que m'han brindat els responsables comarcals de la JNC. He de dir que quan vaig entrar a la JNC no m'esperava pas que el cap comarcal, el Manel, em proposaria ser el responsable comarcal de comunicació. El que m'alegra es que no he pogut començar la meva militància a la JNC amb millor peu. Ja el mateix dia de la constitució del col·lectiu de Riudoms tot just em van proposar com a membre del Comitè Executiu Comarcal, vaig acceptar no sense abans haver vacil·lat una mica i vaig ser escollit per unanimitat.

Si una cosa he de dir es que quan el Manel em va proposar ser el secretari per allà al mes de febrer, primer li vaig dir que no, ja que no em veia capaç de fer-ho i més sabent que hauria de fer coses com parlar en públic - a la pròxima assemblea comarcal d'aquest dissabte explicaré la tasca que estic duent a terme- . Sempre he sigut un noi de poques paraules i bastant reservat i parlar en públic es una assignatura que tinc pendent. Mai he sigut un bon comunicador i segons com m'entrebanco quan parlo, de fet, quan era petit anava a un logopeda.

Però el Manel va insistir i em va esperonar a que em presentés com a secretari. El que em va fer acabar acceptant el càrrec fou que estava segur que faria molt bon paper. Em vaig animar i vaig acceptar. No puc prometre que faré una bona tasca ja que no prometo coses que no sé segur si les podré complir però puc prometre que I'll do my best.

A banda d'estar content per la confiança que se m'ha brindat a la JNC, he de dir que també estic content d'haver conegut a molt bona gent, a banda de la gent de Riudoms, he conegut molt bona gent dels col·lectius de Tarragona, de Reus i de la Conca de Barberà. Son persones com el Pepe, el Joan Güell o el Josep de Salou. I també persones que ja vaig conèixer prèviament al 1er sopar de blocaires com el Capità o el Francesc Robert, d'entre altres. Espero també conèixer més gent i aprofundir els lligams amb els que ja conec.

Bé, crec que ja he fet prou la pilota per avui XD. Salut!

Per què sóc sobiranista?

2008-06-06T16:41:00.005+02:00

Bones! L'escrit amb el que us molestaré avui és un escrit de caire introspectiu. Mostra la meva evolució del meu sentiment identitari. Si una cosa he de reconèixer es que quan vaig obrir aquest blog no era sobiranista, de fet, a finals del 2007 quan em vaig afiliar a la JNC encara no ho era. I molt menys quan em vaig fer simpatitzant per allà un ja llunyà estiu del 2003. Era simplement nacionalista català i federalista, creia en Espanya com una nació de nacions. Bé que haig de dir que més enrere inclús en el temps, era més espanyolista que altra cosa -aquells espanyolistes de la Selección Española( cridar "esta vez pasamos de cuartos" al mundial d'Alemanya 2002), del Toro de Osborne i de vés a saber qué més. Aclareixo que tots hem tingut un passat obscur, jeje.

A dia d'avui em defineixo com a sobiranista i (com no!) liberal. No ha sigut de la nit al dia, és una cosa gradual, de mica en mica he anat virant cap a posicions més sobiranistes. Abans que el meu estimat germanet ;-) pugui pensar: "aquests de la JNC t'han rentat el cervell". dic que els de la JNC no m'han inflat el cap de consignes ni m'han fet proselitisme. Les idees han sorgit de mi mateix.

Situacions com passejar per la Rambla i sentir més del 50% de les persones parlar castellà, que en molts establiments se't dirigeixin a tu ja per defecte en castellà, sentir al Losantos cada dematí, sentir com ens acusen d'insolidaris i de garrepes, sentir apoyaré el Estatuto que salga del Parlamento de Cataluña i que després el president del "talante" ens hagi sortit rana, veure que els diputats del mateix partit que està al Govern de Catalunya voten una cosa al Parlament i al Congrés voten una altra, veure que el president de Catalunya forma part de l'executiva d'un partit espanyolista (gràcies, ERC, de debò). Totes aquestes coses posen el seu gra de sorra a fer-me sobiranista i que vulgui decidir decidir. Veure també que molts dels impostos que paguem serveixin per pagar l'excés de funcionaris a Extremadura i que a sobre el seu president es posi gallet contra nosaltres, quan aquí tenim unes infrastructures de puta pena per cortesia de Magdie the doblà.

A més d'això sóc sobiranista perquè:

-Perquè Catalunya existeix des de molt abans que l'Espanya que coneixem.
-Perquè vull decidir sobre el nostre futur
-Perquè en una Catalunya en el si de la UE té molt de futur
-Perquè sí
-Perquè vull
-Perquè...

I vosaltres, amics blocaires per què sou sobiranistes/independentistes (si es donés el cas)? Donem-los-hi un munt de raons!

El Pla de Bolonya. Què és i que no és.

2008-06-03T17:00:00.000+02:00

Bones! Després d'haver fet ja alguns exàmens finals i al veure's reduïda la meva càrrega acadèmica he tingut temps d'escriure un post en referència al meu futur i de tots dels que som estudiants.

Davant un tema de la més rabiosa actualitat universitària com és el Pla de Bolonya, tinc l'osadia de publicar un post dedicat al Pla de Bolonya ja que s'ha convertit en la Bèstia Negra de la major part dels estudiants. En un principi no em vaig manifestar ni el vaig recolzar donat que no tenia ni puta idea què era això del Pla de Bolonya. Actualment hi estic en contra perquè em perjudica.

Aquests mesos m'han estat acrivellant per la facultat constantment per diversos flancs amb pamflets, octavetes, cartells, mani's en contra del Pla Bolonya i de l'Espai Europeu d'Educació Superior. La veu cantant en contra del PB a la URV és el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans, orbitant a l'extrema esquerra. Trobo que tenen raó en algunes coses i en altres no la tenen. M'ha sigut una odisea vislumbrar mínimament què suposa el PB pels estudiants. Ningú ens ha explicat oficialment en què collons consisteix el PB i els del SEPC, evidentment i lògicament, em dónen la seva visió que més els hi interessa per tal a que em sumi sistemàticament a les protestes en contra del PB. A més que en moltes pancartes de protesta del SEPC (si aneu al pati de la Facultat de Lletres la veureu) veig que figuren en tot el seu esplendor una falç i un martell, símbol que considero que està totalment fora de lloc i en el que mai de la vida em manifestaré sota el seu jou. També veig que els missatges de protesta del SEPC em semblen molt poc el·laborats i perquè no, puerils, amén que també cauen en la via fàcil i d'incitar a "combatre el capitalisme" i jugar a fer d'antisistema.

Com que el panorama no es gaire propici per saber exactament què es el PB he hagut de contrastar informació, preguntar etc... tot un Treball de Recerca. Ara diré una de les grans mentides que el Sindicat d'Estudiants diu sobre el Pla Bolonya: El SEPC argumenta que es privatitzarà la universitat ja que hi entraràn empreses privades que regularan els ensenyaments segons els seus interessos, es perdrà la qualitat de l'ensenyament i s'elititzarà la universitat...FALS.

És una mitja veritat, no expliquen l'atra cara de la moneda. Les empreses privades entraran en la universitat. Però com? en algunes assignatures les empreses dictaràn els continguts i com s'estructuraràn, de manera que un estudiant que sàpiga el que aquesta empresa ha volgut tindrà moltes més oportunitats per a trobar feina. Poso per exemple un estudiant d'Enginyeria Química en que el dia demà treballarà segurament a la BASF o Repsol o a la IQA, es dóna la casualitat que si aquest estudiant ha fet alguna assignatura en que la BASF o Repsol hagin tingut alguna cosa a dir, aquest hipotètic estudiant tindrà més avantatges de cara a aconseguir una feina que aquells que no hagin cursat les assignatures.

Una de les altres mentides que es diuen és la que els futurs post-graus costaràn més de 1000 €, un cost incacessible per a molts estudiants amb la qual cosa només els estudiants de les classes burgeses podran estudiar. Anem a veure, molts màsters i post-graus que actualment s'ofereixen poden arribar a costar 12.000€.

Ara diré els punts que em semblen positius del PB i de l'Espai Europeu d'Educació Superior.

1.- El Sistema Europeu de Crèdits, que pots circular lliurement per tota Europa amb els crèdits convalidats i sense fer costosos tràmits.

2.- Especialització d'algunes assignatures optatives relacionades amb un sector determinat per part d'empreses que operin en aquest sector. Amb la consegüent millor preparació de l'estudiant i millors opcions de cara al món laboral.

Amb tot, però, vull destacar els punts negres del PB, que fins que no es corrgeixin no el recolzaré mai perquè em perjudicarien greument.

1.- Supressió o reestructurament de les carreres amb poca demanda. A mi això em perjudica molt, donat que la meva carrera és la més minoritaria de tota la URV. Si me la treiéssin em veuria obligat a estudiar forçosament un altra cosa. D'atra banda, si ajuntéssin la meva carrera amb un altra, es devaluaria i passaria a ser molt més genèrica i perdria especialització.

2.- Un major control de l'activitat de l'alumne, el qual s'haurà de dedicar exclusivament a estudiar. Molt bonic sobre el paper. S'aconseguirà augmentar el rendiment acadèmic. El que això amaga es que molts alumnes que estudien i treballen no ho podràn fer, tancant totalment les seves possibilitats de pagar-se els seus estudis. A més que a un nano de 22 anys seria bastant trist que el professor li pregunti si ha fet els deures. Se suposa que qui està a la universitat es perquè està fent inversó de futur i no s'hi està per perdre el temps.

Segur que, tot i així, encara desconec moltes coses del Pla Bolonya i alguns em diràn que m'equivoco en quant el que he dit. És possible. En tot cas no ho he fet intencionadament per desinformar. Però el que veig claríssim és que molts es manifesten sense tenir ni puta idea què es el Pla Bolonya, només es dediquen a actuar per inèrcia. Si algú em pot donar més informació sobre el PB li estaria molt agraït.

Presentació del llibre "Ets de dretes i no ho saps"

2008-06-02T16:26:00.003+02:00

M'han comunicat que difongui per la JNC la presentació del llibre "Ets de dretes i no ho saps" de Josep Martí, a la cambra de comerç de Tarragona el divendres 6 de juny a les 8 de la tarda. És un llibre que tinc pendent de llegir-me'l. Crec que per a qualsevol militant de la JNC i de Convergència es imprescindible llegir-se'l. Tal com resa el subtítol del llibre, es una crítica a la gran impostura política catalana. Just la crítica que feia en l'anterior entrada. Ens aclarirà molts dubtes tals com:

On és la dreta catalana? Existeix? És invisible? A Catalunya es dóna per bo un clixé de la dreta tan perniciós que fa impossible que ningú s'hi pugui identificar. Poques persones gosen definir-se com a conservadores, i les que ho fan, sempre matisen l'afirmació com si estiguessin obligades a demanar perdó. Ets de dretes i no ho saps està escrit des del convenciment que aquesta invisibilitat de la dreta catalana és una anomalia que cal reparar per fer més enriquidora la batalla de les idees que és, a fi de comptes, el que fa avançar les persones i les societats. Els armaris de la història estan plens de cadàvers que ho foren en nom de totes les ideologies. A Catalunya, a punt d'acabar la primera dècada del segle XXI, sembla com si només la dreta tingués encara coses de les quals penedir-se. A l'esquerra no se la jutja mai pel passat, a la dreta constantment. Aquest llibre vol reivindicar la dreta sense necessitat d'afegir-hi adjectius (moderna, liberal, democràtica) i vol ser una invitació als conservadors catalans a assumir amb naturalitat i orgull la definició política que els pertoca.

Espero que us sigui d'interès. Salut!

Coses de la Política Catalana. Ni liberals ni no liberals.

2008-05-26T23:44:00.002+02:00

He sabut que l'inefable Puigcercós es declara liberal. Sembla ser que per una vegada un polític de Catalunya es torna a situar en l'eix clàssic esquerra-dreta! Bé! És així com ha d'ésser. El que es veu es que aquí a Catalunya sempre s'ha pensat equivocadament que ser d'esquerres implica ser independentista i ser de dretes ser espanyolista. A veure, jo em considero de dretes (liberal) i sóc independentista. On és el problema? Un de dretes i independentista? Sí, què passa? Moltíssima gent és de dretes sense saber-ho i en alguns casos no volen acceptar-ho i molt menys reconèixe-ho en públic. Tranquils no esteu sols! És un curiòs fenòmen sociològic que mereix ser estudiat...encara que crec que les causes d'aquesta dretafobia es troben en raons històriques. Encara que haig d'aclarir la meva postura; sóc de dretes en termes econòmics i seguidor de les tesis de Xavier Sala i Martín. Per a que alguns m'entenguin: no sóc aquells de dretes que van a missa. Tot i que sé que les 2 coses no ténen res a veure, però ja m'enteneu...

Per més que el meu partit i les meves joventuts -ho critico i lamento- diguin que "ni d'esquerres ni de dretes, Catalunya" sé que la supervivència política passa per seguir un corrent ideològic determinat i no es poden canviar les idees segons d'on bufi la direcció del vent. Aquest eslògan per a mi es carent de sentit, pots pensar en Catalunya i voler la seva alliberació tant des d'una òptica esquerrana com dretana. Ho dic perquè ultimament l'Artur Mas m'està deixant força intranquil. Primer en el debat dels candidats a President de la Generalitat, on va dir que com que Catalunya sembla ser que es torna d'esquerres, doncs ara CiU també es tornarà centre-esquerra. Segon, fa poc que en Mas va dir que ara CiU passaria a "orbitar al centre-esquerra".

Artur, no juguis ni facis invents extranys, sé que almenys la meitat dels militants de Convergència son de centredreta o de dreta. Així que molts "no et perdonarien" -entre els quals figuraria jo- aquesta venda dels principis de centredreta liberals de Convergència. Si les JNC o CDC aposten explícitament per situar-se en l'òrbita l'esquerra en els seus Estatuts...ho sentiria molt i em faria molta ràbia, però no podria seguir en el mateix vaixell, i em veuria obligat a dir Bon vent i Barca nova. C'est la vie...

A lo que anàvem, ara resulta que Puigcercós també s'ha apuntat a la moda de declarar-se liberal entre els polítics esquerrans, així com els polítics del centredreta s'estan apuntant a la moda de declarar-se d'esquerres per ser més guays i quedar bé. Però anem a veure Puigcercós, et declares liberal i formes govern amb un partit pertanyent a un grup de soldats derrotats del Marxisme? Formes govern en el que el PSC és la visible ala socialdemòcrata i ERC i ICV lluiteu per l'electorat més esquerrà? Com s'entèn això? Puigcercós, t'has cansat del nihilisme propi de l'esquerra que monta manifestacions que juga a ser anti tot? O potser un cop al govern veus que no s'ha de montar gaire soroll i de pas notes que la poltrona és prou còmoda?

Tal com diu un predicador de l'E-notícies precisament en un escrit sobre el pressumpte liberalisme de Puigcercós (http://www.e-noticies.com/opinions/el-liberalisme-de-puigcerc%f3s-38926.html) : Puigcercós es declara socialdemòcrata però accepta la correció liberal i afirma que la veritable revolució que està per fer a Catalunya és la liberal.

Surrealista, una revolució liberal de la mà d'ICV... però tot i que pugui pecar d'il·lús me'n alegro que Puigcercós vegi que el futur de Catalunya passi pel Liberalisme, potser així se'n adona que l'experiment grotesc del Tripartit no porta enlloc.

Un company de la JNC-Reus, expulsat d'un bar per parlar català.

2008-05-20T23:25:00.004+02:00

Si aquest finde teniu pensat anar a Salou de festa us podria recomanar molts llocs, l'oferta és molt extensa i seria absurd fer-ne propaganda. Però permeteu-me que us recomani que NO aneu a un bar en concret, que està ubicat davant la Flashback, a l'autovia de Salou-Tarragona (C-31B). El bar en qüestió es diu The holle in the wall, un bar en la que la propietària es va comportar com una maleducada i com una miserable. Us transcric els fets en primera persona, aproximadament tal i com ho va viure el nostre company:

Es va muntar un sarau perquè unes amigues van enganxar boletes de paper al WC, i la propietària, es va fotre a escridassar-les. Vaig anar cap allà per preguntar-li què passava; com que la dona era irlandesa li vaig parlar en anglès, la dona em va contestar en to burlesc per què no li parlava en castellà, i jo li vaig dir que en tot cas li parlaria en anglès o en català, encara que abans li havia demanat la beguda en castellà ( més que res per respecte, ja que tothom es dirigia a ella en castellà, potser perquè no entenia el català). La dona em va dir que ella entenia el català, però que no el parlava i jo vaig reiterar que li parlaria en català doncs, aleshores la dona es va rebotar i em va dir tot cridant que aquell era el seu local i que ella parlava en castellà i que marxés del local ja que li estava faltant el respecte. Com que no volia muntar cap espectacle dins del pub, vaig recollir les coses i vaig marxar.Un cop ja estava caminant els meus amics em van dir que la dona m'havia fotut fora del bar perquè li havia faltat el respecte ja que la "vaig obligar" a parlar en català. Quan vaig sentir això vaig fer mitja volta i vaig tornar al pub. Em vaig posar a la porta (ja que no podia entrar dins el pub), i vaig fer que cridessin a la mestressa. Quan la dona em va veure se'm va fotre a cridar dient-me que fotés el camp i que no volia parlar amb mi, i jo justament el que volia era parlar amb ella per arreglar aquell malentès puig que jo no la vaig obligar a parlar en català en cap moment i tampoc era la meva intenció... em vaig treure la jaqueta i de sobte la dona va dir " mira que niño tan gilipollas" i ho va repetir 2 o 3 cops. Em vaig tornar a posar la jaqueta perquè semblava que el fet de que me la tragués l'incomodés i aleshores va tornar a repetir "pero que niño tan gilipollas". Vaig fer un últim intent de parlar amb ella però em va engegar a pastar fang, i ho vaig deixar estar i vaig marxar.

Aquesta dona ha mostrat simplement ser una maleducada, mostrant un nul respecte per la Llengua Oficial de Catalunya, aquesta dona, una estrangera que vé aquí amb una xuleria insultant va trepitjar la nostra llengüa quan es guanya la vida a costa de clients catalans com el nostre company. Ella té el deure de parlar el català, què collons s'ha cregut! Ara bé, que per segons qui hagi de parlar-lo, prefereixo que no l'embruti. Tanmateix, no es tracta de fer cap progrom contra el bar aquest, però tenim el poder de boicotejar-lo i fer una mala propaganda d'ell. Recordeu: The hole in the wall(és una frase feta anglesa, és com li diuen col·loquialment als caixers automàtics) The hole in the Wall, davant la Flash. Si porteu unes copes de més a més i malgrat tot teniu intenció d'anar-hi...allà vosaltres, us sentireu emmordassats.

Salut i Visca Catalunya.

A propòsit de'n Franki. La Justícia espanyola es deplorable

2008-05-20T19:28:00.001+02:00

Aquests dies estic veient en cartells a la facultat, en emails, en pancartes i en pintades consignes a favor de la llibertat d'un tal Francesc Argemí, apodat Franki de Terrassa, que ha estat condemnat a 2 anys i 7 mesos de presó per injúries a la bandera espanyola d'un Ajuntament. No seré jo qui estigui proper als ideals ni a l'estètica d'en Franki, ho reconec. I evidentment despenjar del balcó de l'Ajuntament una bandera espanyola no és el tipus d'accions que jo faria per salvar Catalunya. Però que accions com "injuriar" la bandera espanyola estigui tipificat com a delitcte al Còdig Penal i condemnar a una persona a 2 anys i 7 mesos per ultratge a una bandera em sembla penós.

Recordem a Letònia l'any passat quan 3 turistes espanyols van despenjar una bandera letona van tenir un puro que se'n recordaràn tota la seva vida. En els patriòtics USA, cremar bandera està recollit com una forma de llibertat d'expressió i no et penalitzen, perquè saben que aquestes coses es defensen des del cor de les persones i no al còdig penal. De la mateixa manera que si veiés a un incívic cremar una Senyera no demanaria el seu cap ni la seva sang.

Però amb el que em quedo de tot això es que podem veure com en la genial Justícia espanyola passen un munt de maltractadors, pederastes, violadors i més subhumans que tenen una condemna ferma però inexplicamblement circulen pel carrer provocant episodis com el de la Mari Luz en el que el seu botxí estava condemnat per violacions i vivia tranquilament. En canvi un jove despenja la Enseña Nacional i està a la presó. A veure si la Generalitat de Catalunya en comptes d'alliberar violadors i abusadors en aquest cas deix anar al Franki.

Vosaltres ho enteneu? Doncs jo, no.

El centralisme a casa nostra...

2008-05-16T11:24:00.005+02:00

És tard i estic fins als nassos del període de pre-exàmens, d'estudiar i de fer pràctiques, però aguanto estoicament i m'ho prenc amb serenitat. Estic llegint-me un text de l'assignatura "d'història de les formacions socials" i d'entre altres coses em trobo estudiant els diferents conceptes de nacions, nacionalismes i mira per on que se'm ha aparegut la inspiració divina amb un tema que ja fa temps que li dóno voltes i escric aquest post ara en aquest moment perquè es quan sem vénen totes les idees al cap i són més genuïnes.

Fa uns quants dies sota el caliu d'aquells que només pot oferir un bar de poble, que poc a poc deix de ser-ho..., estava amb els amics discutint sobre la sequera, els efectes que ha causat, i inevitablement sobre com ens han tractat els barcelonins, acusant-nos molts cops d'insolidaris a la gent del camp de Tarragona al posar reticències i negant-nos a donar aigua dels nostres pous. Entre altres coses vam veure que si Catalunya fos independent(és qüestió de temps) seria un país molt centralista.

Sí, no cal anar gaire lluny per veure-ho. Només cal veure TV-3 amb molts anuncis de: "BCN posa't guapa", "BCN neta", "BCN la millor botiga del món", BCN amunt i BCN avall, i sobretot l'exemple paradigmàtic va ser el debat retransmès dels 5 candidats a l'alcadia de Barcelona com si ells fóssin els únics candidats que escollia Catalunya. Oblidant-se de les altres províncies bé, aquí Catalunya les províncies no existeixen, sinó les comarques. Una de les altres coses a les que em refereixo és que a la resta de Catalunya d'aigua n'escassejava i no es va parlar d'emergència nacional fins que a Barcelona van pintar bastos i casualment o causalment, se'n van recordar de nosaltres i de la paraula trasvassament. No som insolidaris, només volem que sen's respecti. Més? A la portada dels telediaris de TV-3 podem veure que quan hi ha problemes del transport públic a l'àrea metropolitana ho tracten de preocupació nacional quan a la resta de Catalunya podem dir que som "víctimes" del transport públic deficient. Per si fós poc podem sentir molts cops com l'urbanita Sr. Cuní parla dels pagesos del camp, el 3% de la població que gasta el 75% de l'aigua i ja hi som amb la parauleta: "els insolidaris". Tot això em recorda com les CCAA de Múrcia, València, Extremadura i pràcticament tota Espanya pràcticament ens acusen als catalans d'insolidaris. Sorprenentment coincident.

Quan Catalunya sigui independent, que ho serà, veig que la millor solució al problema territorial passa per les vegueries. Penso que les comarques són molt nombroses i constitueixen un niu pels buròcrates i es un brou de cultiu per la corrupció en l'Estat (43 consells comarcals amb els funcionaris corresponents...), ja sabeu que com menys institucions hi hagi, més eficient és l'estat. En quant a les províncies també quedarien suprimides ja que engloben a territoris heterogènis. Per exemple: una persona de les Terres de l'Ebre si ha de fer una gestió oficial important se n'ha d'anar a Tarragona, i una persona de l'Ebre pocs llaços té amb Tarragona. Les vegueries vénen a ser un terme mig entre les comarques i les províncies amb l'afegit de que recullen les parts positives d'ambdues. A més que les vegueries son la divisió territorial històrica de Catalunya i es creen tenint en compte les tradicions socioculturals de cada territori. De manera que la major part de la població se senti identificada amb la seva vegueria.

Bé, això es a grans trets el que penso de la Nació Catalana. Salut!!

Pic: Catalunya en les vegueries.

La immigració com a problema

2008-05-10T23:11:00.003+02:00

Tal com recull el blog del meu germà Francesc Bonet, àlies Cesc ;-), http://www.bonetliberal.blogspot.com, en el darrer número de la revista local "L'Om" del meu poble Riudoms hi ha publicat un article del meu pare, Francesc X. Bonet Ortiz, regidor de Seguretat Ciutadana i Sanitat per CiU. L'article està titulat La immigració com a problema. Us el deixo aquí per a que se'l llegiu (qui vulgui) i opineu:

Des que la immigració s’ha convertit en un fenomen que està marcant i distorsionant la nostra societat, a aquest succés se l’ha qualificat tant per part de la majoria de polítics com per gran part dels mitjans de comunicació, de diferents maneres tals com “repte”, “desafiament”, “oportunitat”, i pot ser que algun més, però sempre en un context positiu del fet.

Contràriament, a les enquestes apareix sempre com un dels grans problemes que afecten als ciutadans junt amb vivenda, inseguretat ciutadana i atur.En aquesta situació de divergència d’opinions, mantenir el mateix discurs per part dels poders no es més que un intent de manipulació de l’opinió publica.Hem llegit i escoltat opinions on es fan valoracions sobre el que els immigrants aporten a l’economia; d’altres apunten als llocs de treball que quedarien sense cobrir si no hi hagués immigrants, etc. Tot això es quedar-se amb l’anecdòtic i fugir d’allò que realment afecta als ciutadans en el dia a dia. Per tant s’ha de parlar clar, sense sentimentalismes ni complexes i afrontar-ho com el que és, un greu problema que en lloc de anar-se diluint i desaparèixer s’està enquistant i en pocs anys en patirem les conseqüències.L’error inicial és considerar la immigració com una cosa homogènia en sí, oblidant que està formada per gent d’orígens molt diversos. La clau de l’èxit està en tractar-los en funció de la seva disposició adaptar-se als valors de la societat d’acollida i no valorar l’èxit de la integració en funció de fins on pot aguantar la societat receptora. Per tant, amb aquesta idea clara, és llavors quan es podrien establir mecanismes per ajudar a integrar-se a qui realment vol i no ens trobaríem com ens trobem ara, amb la contradicció i també la injustícia de donar les mateixes ajudes als que demostren la seva voluntat d’integrar-se que als que clarament ens diuen amb el seu comportament, paraules i actituds que mai pretendran integrar-se a la nostre societat i que el seu objectiu final es reproduir el seu model entre nosaltres. Això és el que ja està passant i no cal sortir del nostre poble per constatar-ho.

La conseqüència immediata d’aquest fet és l’existència de dos models de societat diferenciades que sempre viuran d’esquena l’una de l’altre. Històricament, està demostrat que aquest model funciona un temps, que acostuma a coincidir en el període en que una certa prosperitat econòmica fa que les necessitats d’ambdues societats poden ser cobertes per part dels organismes socials i altres poders públics, però a la llarga acaba generant greus problemes de convivència. D’experiències en tenim ben a prop. Molts països europeus fa anys que van passar per el mateix procés migratori que nosaltres i que van aplicar les mateixes politiques d’immigració que ara es porten a terme al nostre país. El resultat el trobem en les revoltes dels barris a moltes ciutats de França per part de joves francesos d’origen bàsicament magrebí, l’assassinat del polític Pim Fortuyn i director de cine Theo van Gogh a Holanda i altres successos a Alemanya, Suècia, etc, que es fa llarg de detallar.

Aquest tipus impossible de dos o més models de societat vivint sobre el mateix territori rep el nom de multiculturalitat. No obstant, multiculturalitat és només una paraula, una paraula sense sentit, perquè la multiculturalitat com a forma social no existeix. En tot cas podem admetre que multiculturalitat identifica el pas entremig que es dóna quan un model social destrueix l’altre i l’acaba assimilant o mentre es genera un model mixt on el que passa en realitat és que els dos models han deixat d’existir per a crear-ne un de nou que té elements dels anteriors sense ser-ne cap d’ells.

Estem en un moment en que a nosaltres ens toca decidir què és el que volem. Ens toca decidir quin es el model d’immigració que volem i per tant quina societat tindrem en el futur. Ens toca decidir si el que volem és el que tenim fins ara o es l’hora d’introduir canvis en la línea proposada per CONVERGÈNCIA en el sentit de donar facilitats i prioritat a qui demostri que te voluntat d’integració.Coses tant importants com aquestes les decidim quan posem una o altre papereta a l’urna a l’hora d’anar a votar.

Suscribeixo l'article en casi la seva totalitat, tot i que amb alguna que altra matisació. L'article és valent i reflexa el que moltes persones pensen, inclús em jugo allò que no sona que hi ha molts immigrants en aquest país que realment ho pensen. Ho dic a tenor de la carta d'un immigrant xilè que vaig llegir fa 2 anys a La Vanguàrdia en la que deia que recolzava la denostada (per l'esquerra d'aquest país. Qui si no?) proposta de l'Artur Mas del famós "Carnet per punts per a immigrants" en el que es donarien més ajuts als immigrants que és deixéssin de tonteries i assumíssin les normes del joc que regeixen la societat catalana. L'autor de la carta argumentava que era una bona idea ja que així es veuria que hi ha immigrants i immigrants; els que mostren un actitud integradora i els que no, i que la proposta constituïa una oportunitat d'integració. El que em va fer gràcia es que va lamentar que en Mas no hagués pogut formar govern. Sí noi, jo també ho lamento. Sí, sí, aquest raonament el va plantejar un immigrant. CHAPÊAU!

No sóc sociòleg com per aventurar-me a dir certes coses sense córrer el risc de ficar la pota, i molt menys de proposar solucions. Però el que sí trobo cert és que quan parlem dels problemes de la immigració no ens referim al conjunt de tota la població immigrada, no. Sinó que ens referim als que provenen d'una cultura llunyana i amb unes normes de comportament social allunyades de la nostra societat. Parlo dels musulmans. Són gent molt conservadora i per damunt de casi totes les coses es troba la seva religió i Allah figura com a Veritat Última de totes les coses. Tant intocable es la seva religió que inclús tenen la osadia de cercenar-nos la nostra tan preciada i llibertat d'expressió, en la manera que volen prohibir qualsevol caricatura i qualsevol ridiculització de l'Islam. Poso com el meu referent la diputada liberal holandesa d'orígen somalí Hayaan Hirsi Alí, en la que defenia el dret a ofendre i oferia com única solució als "ofesos"a ficar-s'hi fulles! En quant a lo que discrepo de l'article, el que voldria aclarir a qui no ho sàpiga és que els països de l'Europa Occidental (França, Gran Bretanya, Alemanya i Espanya) no van adoptar els mateixos sistemes d'integració per als immigrants des de la dècada dels 70's fins l'actualitat. per tant crec que no es pot comparar el que va passar a França fa 3 anys amb el que pot passar a Espanya. Però sí, a Espanya no fem les coses com s'han de fer, recordo fa uns anys el cas d'una escola que va suprimir el pessebre i no sé que més es va fer, però la qüestió es que els mestres van justificar-ho per a facilitar la integració dels alumnes immigrants. Només recordo que em vaig quedar atònit de tanta contradicció i sobretot em van ensenyar com NO s'han de fer segons quines coses. Uns bons mestres.

Bé, crec que ja m'he explicat prou. Ja és tard i estem a dissabte a la nit, ara toca sortir un rato!Salut!

Saura contracta vigilants privats per a la seu d'Interior

2008-05-06T18:53:00.002+02:00

He llegit al diari ( tot i que sensacionalista) E-Notícies que el conseller Saura contracta vigilants d'un a empresa privada per vigilar la seu d'Interior. Què passa Saura? Ja no te'n fies ni de la teva pròpia policia? Un "post-comunista" recórrer a una empresa privada? com diria l'inefable diputat del PSC, Joan Ferran Serafini( sí sí, el de la crosta nacionalista): Jua jua, patètic!

Com a mínim haurien de donar exemple i les dependències oficials haurien d'estar custodiades per la policia gubernamental. Però bé, veient les contradiccions d'aquesta nul·litat de Govern i del partit al qual pertany Saura, no és extrany que passin aquestes coses. Mentre la cohesió del govern no es vegi alterada que vagint sumant, que aquí no passa res...

Algú em pot explicar per a què coi serveix el "Ministerio de Igualdad"?

2008-05-04T22:09:00.001+02:00

Una de les perles d'en Zapatero en aquesta IX legislatura és la creació del flamant "Ministerio de Igualdad", de nom molt bonic i a l'escoltar-lo al vent és per emocionar-se i deixar caure alguna llàgrima, però de dubtosa utilitat. Una de les altres fites de Zapatero és formar un govern amb una majoria de dones i vendre-ho com un acte de justícia cap a les dones.

Jo tinc la modesta opinió que si anteposem la Igualtat a la Llibertat no s'aconsegueix cap de les 2 coses. Que el govern, en la Llei d'Igualtat, imposi llistes paritàries i obligui a les empreses a incorporar dones en els consells directius per mi clarament és un insult a les dones, això no és Igualtat, això és tractar a les dones discriminatòriament, encara que sota l'empara de la vomitiva "Discriminació Positiva". En un partit polític se pot veure que malauradament hi ha més homes que dones; per tant, és just que hi hagi el mateix nº de dones que d'homes en les llistes? Si un home o una dona arriba al capdamunt és perquè ho sap fer bé i val, sigui home, dona, no per les almoïnes del govern. Es curiós que, a data d'avui, no sàpiga de cap dona no se sent tractada de ruc, perquè al meu parer, les estan tractant de rucs. Se sap que la prioritat d'aquest ministeri és lluitar contra la violència de gènere. Molt bé, però és necessari crear tota aquesta propaganda institucional? Amb que els covards i despreciables maltractadors de dones els caiguéssin 50 anys de presó i de treballs forçats per cada dona maltractada, vexada i assetjada veuríem com s'acabaria tota aquesta vergonya, però clar...si tractem als maltractadors amb tibiesa i candor... Només es qüestió de canviar la Justícia i el Còdig Penal.

Concluïnt, aquest ministeri no es res més que una pallassada. Per què no creem un "Ministerio del Amor"? que ens garantitzi a tots els solters de trobar l'amor de la nostra vida? o crear el "Ministerio de la Felicidad"? En fi... és tard i ja començo estar cansat de veure tanta tonteria en aquest món.

Si alguna dona, per casualitat llegeix aquest escrit i no li sembli bé, no cal que digui que està convidada a rebatre'm.

Tarragona declara la guerra als veïns que estenin roba als balcons de casa seva.

2008-04-30T12:37:00.004+02:00

L'altre dia, llegint la premsa per aquests móns de Déu, vaig descobir que l'Ajuntament de Tarragona pensa multar als veins que estenin roba als balcons de casa seva. També sé que en altres ajuntaments alguns "cranis privilegiats" planegen d'estendre la mesura dins les ordenances de civisme o com els hi vulguin dir.

M'agraïria que algú m'expliqués en quins criteris s'han basat a l'hora d'imposar aquesta estúpida i anacrònica prohibició. Tot el que he sentit fins ara és que trenca "l'estètica del carrer" o "que fa lleig". Podria justificar la prohibició per motius de seguretat; però ara mateix, ni fent ús de la meva imaginació més rebuscada i més creativa se'm acut quin perill pot suposar per un vianant, per la circulació o per la meva integritat moral i psíquica una tovallola o unes estovalles penjades al balcó d'un 5è pis. Que m'ho expliquin siusplau!Lo bo es que les multes, draconianes en tota regla, si no recordo malament poden ascendir fins als 700 euros.

Si realment la prohibició respon a motius estètics, evidentment no puc estar més desacord. L'Estat no em pot imposar una línia d'estètica a seguir. L'estètica, com la idea de bellesa, del bé i del mal, i moltes altres coses pertany al camp de les coses subjectives i personals i NO absolutes, i evidentment no punibles. A més a més, que a casa meva en l'estètica mano jo. Ni la societat ni l'Estat ténen el més mínim dret a ficar els nassos en aquests assumptes. Aquest cas no es comparable en la prohibició de fer soroll fins a les tantes de la matinada, el soroll el sents i el pateixes tant si com vols com si no,en canvi, si vas pel carrer i aixeques la vista i t'espantes de veure un carer amb balcons amb 4 tovalloles penjades pots abaixar el cap i no mirar-ho. Estic veient que estem anant cada cop més en direcció de Farenheit 451. Espero que algú em rebati, però no crec que em faci canviar d'opinió.

La sequera

2008-04-29T01:05:00.001+02:00

Ara que s'estan afluixant els crits de guerra contra el tristpartit per la cojuntura de la sequera, escric aquest post ara perquè no m'agrada utilitzar en calent un fenòmen meteorològic per desgastar un govern, millor esperar a que passi la tempesta(que irònic) i veure calmadament lo patètic de la seva gestió. Bé, si es que hi ha gestió alguna.

Ara volen fer el trasvassement del Segre(que es un afluent de l'Ebre i per tant de la mateixa xarxa hidrogràfica) perquè les circumstàncies ho requereixen, en canvi van muntar pancartes, "manifes"...contra el transvassament de l'Ebre dins el marc del PHN del PP. Llavors no volien cap trasvassament perquè destrossaria l'ecosistema de l'Ebre ( totalment cert, l'Ebre no es un riu excedentari d'aigua, amb 426 m3/s de cabal mitjà) però ara no passa res si es fa el trasvassament ja que les circumstàncies ho requereixen...gran mostra de coherència del tripartit i manca de planificació.

Si s'hagués fet el trasvassament del Roine, tal com va proposar CiU, un riu excendentari d'aigua(1710 m³/s de cabal mitjà) ara no hi haurien aquests maldecaps i la zona de Barcelona no necessitaria l'aigua del Camp de Tarragona, que poca en tenim. Tant el Zapatitos com el Montilleja s'han negat a fer el trasvassament del Roine. El primer sembla ser coherent ja que s'oposa a qualsevol trasvassament i menys si implica a un país extranger, i també s'oposa per qüestions "de orgullo Nacional" creu que Espanya ha de ser autosuficient i abastindre's de dessaladores. El Montilleja s'oposa al trasvassament del Roine, perquè creu que es un projecte faraònic, sí, millor dessecar l'Ebre. Tot això succeeix a banda de les picabaralles entre el PSOE i PSC pel trasvassament del Segre.

Per si fós poc a sobre les tenim entre el tripartit mateix, les bases d'ICV i federacions d'ICV demanen la dimissió de Baltasar i aquest com si res. Els d'ERC de Lleida enfrontats amb la direcció nacional també pel trasvassament del Segre. Ni entre ells mateixos s'aclaren de com hem de fer front a aquesta excepecionalitat, que Déu ens agafi confesats.

Un altre exemple més de com NO s'han de fer les coses...s'estan cobrint de glòria.

En legítima vengança

2008-04-20T21:13:00.003+02:00

No ocultaré la meva simpatia cap a l'escriptor Arturo Pérez-Reverte, que parla en aquest escrit del sentiment de la venjança quan algú ens ataca, o quan som víctimes d'un delicte... i de la incompetitivitat de l'Estat de garantitzar lleis que ens facin sentir més segurs. Tot això en un temps en que està de moda reeducar, reinserir, demanar perdó, castigar (ara sí) a qui es defensi i faci mal al atacant o lladre, i sobretot NO COMPLIR LES CONDEMNES.

En legitima venganza
ARTURO PÉREZ-REVERTE XLSemanal 20 de Abril de 2008

"La cosa iba de niñas, estafadores, impunidades delictivas y cosas así, y alguien dijo: "Lo inadmisible es la justicia entendida como venganza". Luego me miró con la certeza imbatible de quien tiene la Verdad y la Humanidad sentadas en un hombro, como el loro del pirata. No dije nada, pues hace tiempo descubrí lo inútil de las discusiones: cada uno finge escuchar al otro mientras prepara argumentos para la siguiente replica. Así que, para ahorrar saliva y esfuerzo, suelo dejar que hablen los demás. Despues ya me las arreglo para decir lo que tenga que decir, en mis novelas, o aquí mismo. Es cierto que, a veces, ante la demagogia de todo a cien, no me puedo aguantar e imito al conde de Montecristo. Juas, juas, hago. Sin argumentos, razones ni nada. Risa por la cara. Luego doy la vuelta y me largo. A leer, por ejemplo. Dirán algunos que eso es fascismo dialéctico, y que todas las ideas son respetables. Pero se equivocan. Ninguna gilipollez es respetable. Lo único respetable es el derecho de cada cual a expresar cualquier gilipollez. Tan respetable como, acto seguido, el derecho de los otros a llamarlo gilipollas.

Hoy quiero hablarles de justicia y venganza. Punto de vista subjetivo, claro; sometido a error y parcialidades varias. Resultado de cincuenta y siete años de vida, algunos viajes y libros, y no fraguado en el buenismo idiota -y suicida- de quienes creen vivir en el bosquecito de Bambi. La cosa se resume en una pregunta: ¿Qué tiene de malo la venganza?... Ya se que en la sociedad occidental esa palabra tiene mala prensa. Hay que perdonar a los que ofenden, alumbrar su camino, reinsertarlos pronto y demás. Pero olvidamos algo: el sentimiento de venganza, de reparación personal, está en nuestro instinto. Viene, supongo, del tiempo en que saliamos de la cueva para buscarle una chuleta de mamut a la familia. En mi opinión, la venganza -en sus formas antiguas o modernas- no es mala. Resulta higiénica para la salud mental, y frustra mucho verse privado de ella. Lo que ocurre es que, para que la sociedad no sea un continuo e incómodo navajeo, los hombres resolvimos confiar al Estado el monopolio de nuestros ajustes de cuentas. Ofendidos, queriendo venganza y reparación de quienes nos ofendieron, cedemos ese impulso natural a la institución que nos rige y representa; y a esta corresponde resarcirnos del daño recibido, alejar o anular el peligro social que el ofensor pueda suponer, y satisfacer, castigando adecuadamente a este, nuestro lógico, instintivo, atávico deseo de venganza. No es casual que sean precisamente los grupos marginales, que no creen en la sociedad o comparten sus códigos, los que procuran siempre tomarse la venganza por su mano. O que, en las películas, nos guste y tranquilice que al final muera el malo.

Y es que el problema, a mi juicio, surge cuando el Estado se revela incapaz de corresponder al compromiso. De cumplir con su obligación. Viene entonces la frustración de quienes se ven sin reparación, indefensos ante el mal causado. De quienes ven al asesino pasear impune por la calle, al estafador disfrutar de su dinero, al violador salir el fin de semana para repetir exactamente lo que lo puso entre rejas. De quienes ven sus deseos bloqueados en la maraña de incompetencia, burocracia, desidia, demagogia y mala fe que caracteriza a toda sociedad humana. Y además, como guinda, deben tragarse el discurso mascado por quienes ahondan cada vez mas, por ignorancia, estupidez o cálculo interesado, el abismo entre la teoría y la realidad. Entre vida real y vida ideal. Y el de los simples que se lo tragan. El de los ciudadanos razonables y civilizados que dicen odiar el delito pero compadecer y ayudar al delincuente: discurso que queda chachi en la tele, en el editorial de periódico o en el cafe con los amigos, pero que se esfuma cuando sale tu número. Cuando roban en tu casa, asaltan en tu calle o violan a tu hija. Solo una sociedad firme y segura de sí, dura con los transgresores -e implacable con los vigilantes de los transgresores cuando cruzan la raya- hace innecesaria la venganza personal. Una sociedad capaz de protegerse con justicia y serenidad, pero sin complejos. Sin mariconadas de telediario. Cuando no es así, las leyes hechas para proteger a la gente honrada se vuelven contra ella misma. La atan de manos, convirtiéndose en escudo de sinverguenzas, depredadores y bestias sin conciencia. Frustran la esperanza de los ofendidos y les hacen lamentar, a veces, verse privados de la posibilidad de satisfacer ellos mismos el ansia legítima de venganza que el Estado timorato, torpe, ineficaz, no resuelve en su nombre. Puestos a eso, uno acaba prefiriendo -y ahí esta el verdadero peligro- un calibre doce, posta lobera, dejadme solo y pumba, pumba. Lo demás, en última instancia, es retórica y son milongas. "

El *Govern de la Generalitat treu de la presó a 4 violadors després de complir cinc mesos de la seva condemna de 12 anys

2008-04-15T00:02:00.003+02:00

Nota: actualitzo més tard de l'habitual degut a que estava de viatge.

(*Es presumeix que és un Govern)

Extret del diari El Mundo:

En ple debat sobre l'enduriment de les mesures de presó dels agressors sexuals, la Generalitat de Catalunya ha dictat una resolució, sense precedents i sense respatller judicial, per la qual ha excarcerat a tres homes i a una dona que havien estat condemnats a 12 anys de presó per violació després que haguessin complert menys de cinc mesos en diversos centres penitenciaris. En contra dels informes de dos d'aquestes presons, Serveis Penitenciaris del Govern ha concedit el tercer grau a aquests interns, als quals el Tribunal Suprem va confirmar la seva condemna al març de 2007.

Els quatre reclusos, tres draq queens i una gogó, van ingressar en les presons de Wad-Ras -a Barcelona-, Can Brians 2 -a Sant Esteve Sesrovires-, i Quatre Camins -a la Roca del Vallès- de forma voluntària el passat mes de novembre després que el Suprem confirmés les condemnes de presó per agredir sexualment a un jove de 18 anys en una discoteca de Montornés del Vallès al juliol de 2001. La Fiscalia va arribar a sol·licitar penes de 60 anys per a cadascun, però finalment l'Audiència de Barcelona els va imposar 12 anys. Els advocats defensors van recórrer, però l'Alt Tribunal va confirmar definitivament la fallada.

El passat 19 de novembre, José Luis G. R., i Germán C. M. van ingressar en Can Brians 2 i van ser proposats pel centre per a ser qualificats en segon grau. Gemma A. B. va fer el propi en Wad-Ras -posteriorment va ser traslladada a Can Brians-, i José María P. P. va ingressar en Quatre Camins. Els reclusos anaven a complir una quarta part de la condemna en 2010, la meitat en 2016 i la definitiva en 2019 i, tot i amb això i el tipus de delicte pel qual van ser penats en sentència ferma, la Secretaria de Presons de la Generalitat va dictar el passat dia 3 d'abril una resolució sense precedents.

Una portaveu del Departament de Justícia va admetre el diumenge la concessió del tercer grau als reclusos i va explicar que s'ha valorat el fet que no tenen antecedents penals i que durant la seva estada a la presó han observat bona conducta.

Osigui, que aquesta porqueria vomitiva de Govern pasa quilomètricament de la ja pèssima Justícia i coincideix la llibertat a 4 pervertits de merda que van haver d'entrar a la presó de forma voluntària ja que misteriosament no van ingressar a la presó per ordre judicial. Si jo hagués estat la víctima, em sentiria violat per aquest govern de puta pena i creuaria els dits per a que els violadors es moríssin.

No, si ja ho diuen els delinqüents: " veniros a España, que esto es un chollo"<--fragment verídic d'una conversa de 2 mafiosos que volien delinquir a Espanya. Toma ya, així va aquest país, pero no passa res. Això sí, una de les peculiaritats del sistema judicial és que castiga fortament a qui vulgui pendre's la justícia pel seu compte. No, si em sento molt segur com per a que em vulgui pendre la justícia pel meu compte...

Que caigui d'una vegada aquest Govern fastigós, vomitiu, miserable, pervertit, nul i putrefacte.

En fi, ja m'he quedat a gust. És tard i vol ploure (!!). Árbol que nace torcido nunca se endereza.

Sobre la pel·lícula Fitna

2008-03-31T22:02:00.003+02:00

Aquest text l'he tret del blog Muslims against sharia. S'ha de dir que m'he quedat gratament sorprès pel tracte que han donat a la pel.lícula i han defensat als productors de la pel·lícula oferint 10.000 dòlars qui ofereixi informació que pugui servir per arrestar als que han amenaçat de mort als productor de la pel·lícula FITNA, crítica amb l'Islam. Només vull que l'Islam deixi de ser intocable, i si se n'enfotem de la Religió Cristiana, també ens en podem enfotre de la Islàmica, aquí tots hem de passar pel tubo.

The Removal of "Fitna" Official LiveLeak statement.Following threats to our staff of a very serious nature, and some ill informed reportsfrom certain corners of the British media that could directly affect the safety of some staff members, LiveLeak has been left with no other choice choice but to remove Fitna from our servers.This is a sad day for freedom of speech on the net but we have to place the safety and well being of our staff above all else. We would like to thank thousands of people, from al backgrounds and religions, who gave us their support. They realised LiveLeak.com is a vehicle for many opinions and not just for the support of one.Perhaps there is still hope that this situation may produce a discussion that could benefit and educate all of us as to how we can accept one anothers culture.We stood for what we believe in, the ability to get heard, but in the end the price was too high.

Muslims Against Sharia Offer $10,000 Reward for Information Leading to the Arrest and Conviction of anyone who threatens any person associated with production or distribution if "Fitna". Sí, senyor. Tot un exemple de maduresa per part de musulmans. Molt BÉ!

Aquí adjunto la pel.lícula FITNA.

Quina vergonya que els Jocs Olímpics es facin en un país repressor i dictatorial.

2008-03-28T15:47:00.004+01:00

Aquests dies s'ha sentit a parlar molt de la repressió xinesa al Tíbet, de les amenaces de la República Popular Xina a la República Xina (Taiwàn) i sobre si tot això pot afectar als JJOO. Alguns, com el Sarkozy, parlen de boicotejar els JJOO. Crec que boicotejar-los és una collonada que no va enlloc. Ja de per sí, no s'haurien de fer els Jocs Olímpics en països assasins ni dictatorials i per suposadament que no respecten els Drets Humans. Podem veure com els xinesos reprimeixen i torturen als pobres monjos tibetans, que l'any 1959 el Tíbet va ser ocupat pel fill de puta del Mao Tse-Tung, sense venir res a cuento va envaïr el territori amb uns aires imperialistes. Els monjos vivien pacíficament a les muntanyes de l'Himalaia i allí feien la seva. No és extrany que ara amb els JJOO a la República Popular Xina, els tibetants s'hagin manifestat i expressin la seva ira de forma violenta ja que veuen que la R.P de Xina s'està cobrint de glòria i tot el món s'oblida del que va fer. i ja veiem com reprimeixen les protestes. Xina només dialogarà amb el Tíbet, si aquest accepta a Xina com a amo i senyor. Toma! amb aquestes condicions jo també dialogaria amb els meus enemics. Ni falta dir que estic a favor de la Independència del Tíbet, per suposat, i de l'ingrés de la República de Xina (Taiwan) a l'ONU.

Considero que en tot cas, els Jocs Olímpics s'haurien d'haver fet a la República de Xina, és un pais amb un govern legítim i democràtic, i supervivent de la Revolta Comunista de 1949. Però com som uns hipòcrites acabats, per una banda exigim tèbiament i amb por la defensa de la democràcia a països dictatorials però pel darrere mantenim llaços comercials amb ells. Per això crec que el boicot es una fantasmada i una presa de pèl. El millor que podem fer es considerar nuls aquets JJOO i posar-los al mateix nivell que els de Berlín 1936 quan hi havia aquell senyor del bigoti. I fer els següents en països democràtics, i reconèixer d'una punyetera vegada que som uns hipòcrites acabats. No obstant, haig de reconèixer que els Jocs Olímpics en sí me la suden bastant, tret de la natació, que m'agrada.

Que no ho veuen que si volem aconseguir alguna cosa ens hem d'entendre?

2008-03-17T01:12:00.002+01:00

Ha tingut lloc aquest cap de setmana el congrés nacional de les JNC a Alcarràs, que no he pogut assistir-hi donat que encara estic recuperant-me de l'operació (no vaig predir que em deixaria tant fet caldo). Les JNC creuen que el resultat de Duran ha estat dolent, ja que no s'han obtingut els resultats que s'esperaven. Home, donada la situació actual en la que es troba CiU, no m'esperava pas que en aquestes eleccions que el resultats fóssin per tirar cohets, crec que hem tingut sort i podem estar agraïts d'haver resistit el bipartidisme i el vot de la por i comptar amb els 10-11? diputats al Congrés, tot i que sigui el 2ºn pitjor resultat de la història. Per aquest motiu, en l'anterior entrada vaig afirmar que els resultats havien estat bons si tenim en compte les variables actuals, ja que lo que es Bo o Dolent és molt relatiu, la frase de Quevedo m'explica: nada es verdad, nada es mentira todo depende del color del cristal con que se mira.

Les JNC també afirmen que el resultat ha estat dolent ja que s'ha votat en clau espanyola i no en clau catalana. D'això en té gran part de culpa el vot de la por que personatges detestables com José Zaragoza o Miquel Iceta, ambdós del Pesecé, han creat. Han creat una campanya bastant miserable que en comptes d'oferir propostes de govern pròpies o etc (serà que no poden oferir res?) han optat per crear un vot diabolitzant i maleïnt el Pepé, només els faltava imitar a Chávez i a titllar el PP de Mr. Danger ò ¡aquí huele a azufre! Necessiten el PP, ja se sap, els enemics són necessaris per a viure. Però que fa d'entrada un partit que suposadament és català posant a parir un partit espanyol? els del Pesecé concórren als comicis com a alternativa catalana o espanyola? Que ho diguin duna punyetera vegada. Quan es tracta de pactar la Generalitat són ben catalans però per tenir rèdit electoral s'erigeixen com l'alternativa a la dreta espanyolista, com si ells fóssin també espanyols, tot i absorvint i aplastant als seus satèl.lits d'ERC i a la seva pròtesi permanent que es ICV- Izquierda Unida o millor dit " Izquierda Hundida ". Veig al PSC més aviat com una hiena carronyera.

Estem en un país i en una època en la que si dius que ets d'esquerres ets un paio dels bons, i molta gent et votarà facis el que facis, mentre vagis contra la dreta. No es pot dir que ets de dretes, molta gent ignora què vol dir ser de dretes, i a Catalunya no sé per què s'associa ser d'esquerres amb ser catalanista i ser de dretes amb ser espanyolista o "fatxa" o franquista.

Amb el que em quedo és que les JNC aposten per estendre la mà a ERC, jo també ho penso així. Si volem aconseguir alguna cosa ens hem d'entendre, des d'ERC creuen que han de posar el comptador amb CiU a zero, és una gran oportunitat, si els 2 partits cedeixen i es rebaixen l'orgull, tenim molt a guanyar i servirà per reavivar el nacionalisme català. Fins que no tinguem una gran esquerra i una gran dreta nacionals independentistes no aconseguirem res. Quan aconseguim la independència serà perquè una majoria en cadascún dels diferents àmbits de la societat ho voldrà. Però això portarà temps...veurem que passa amb Unió.

Catalans, hem resistit a la marea sociata!! Riudoms, oasi convergent!!

2008-03-10T18:25:00.004+01:00

En primer lloc Felicitats a tots per la feina feta durant aquesta campanya electoral, ha estat una campanya molt dura per la bipolarització i radicalització dels dos partits estatals i espanyolistes, PSOE vs PP., i obviament per la campanya “negativa i plena de falsetats " per part d’ ERC. ERC ja ha rebut un sever correctiu.

Els resultats han estat molt bons i ara cal esperar que ara el PSOE, però li posarem car el nostre suport, molt car...

RESULTATS:

A nivell estatal, diputats, en parèntesi, resultats del 2004.
PSOE 169 (164) ; PP 153 (148); CIU 11 (10) ; ERC 3 (8); IU 2 (5)

A nivell de Catalunya, diputats
PSOE 25 (21); PP 7 (6); CIU 11 (10); ERC 3 (8); ICV-Euia 1 (2)

A nivell de Riudoms, vots
CIU 1148 (982); PSOE 922 (824); ERC 519 (851); PP 448 (474)

CIU a Riudoms ha aumentat 166 vots, el PSOE ha augmentat 98 vots i ERC ha perdut 332 vots!! Per a més INRI, el cap de llista d'ERC per Tarragona, Lluís Aragonès es de Riudoms i ni tan sols ha rebut molts vots de germanor. Si el PP arriba a fer cap meeting a Riudoms o si hagués penjat algun cartell, encara hauria guanyat en nombre de vots! En algunes meses el PP va superar a ERC en nombre de vots.

ERC, feu-vos-ho mirar, xatos.

Riudoms una vegada més ha tornat ha donar confiança a CIU demostrant la confiança depositada amb nosaltres, RIUDOMS HA PARLAT D’UNA MANERA CLARA I ROTUNDA.

Respecte al 45% dels catalans que han votat el PSC, els deixo un article de Sergi Fidalgo a E-notícies:

"Ho tinc clar: els catalans som masoquistes, i demà puc sortir al carrer a pixar-me a la boca del 45 % dels ciutadans del país. Si malgrat que l'AVE ha arribat dotze anys tard, el servei de Rodalies és lamentable, hem patit apagades, la sanitat pública és una pena, l'educació pública està cada dia més deteriorada, l'atur i la inflació augmenten més que a la resta d'Espanya, el PSC ha tingut una pujada tan espectacular, és que ens mereixem ser un país de segona classe.

Si l'única motivació de la meitat de l'electorat català és votar "para que ellos no vuelvan", malgrat que el partit que domina els municipis, la Generalitat i el Govern central ha demostrat que són uns inútils, és que no tenim remei. El PSC podria presentar un cactus de cap de llista, i guanyaria.

Quin país que tenim, i quina pena d'electorat.Què sóc poc demòcrata perquè no accepto la voluntat dels catalans? Sí que accepto els resultats, però no tinc la culpa que cada dia estigui més avergonyit del comportament dels meus "compatriotes"."

La nova cultura que amenaça la llibertat

2008-03-04T10:42:00.003+01:00

Avui, 4 del III de 2008, he llegit un article publicat a La Vanguàrdia d'en Xavier Sala i Martín en el que d'entrada diu que no pensa votar a "Iniciativa per Catalunya-Els Verds- Esquerra unida i alternativa" ICV-EUIA( desconec si m'he deixat alguna sigla o calificatiu, n'hi ha tantes que...). Jo tampoc els votaria mai, potser votaria als Verds si estiguéssin fora de l'orbita esquerrana, reguladora, intervencionista.

La verdad por delante: ICV nunca me ha gustado. Pienso que es un partido repleto de soldados derrotados del marxismo con atifaz ecologista, dispuestos a seguir luchando contra uns sitema económico que ha logrado qye miles de millones de ciudadanos de todo el mundo hayan escapado de la pobreza. Un sistema que, para ellos, representa una dolorosa derrota intelectual difícil de olvidar.

Una de sus armas actuales es la peculiar utilización de las palabras "nueva cultura".Hablan de nueva cultura del agua, nueva cultura de la vivienda, nueva cultura de la energia, de la paz, de los residuos i d'infinidad de culturas más. Por qué quieren culturas nuevas? Pues porque piensan que los ciudadanos somos malos, egoístas o ignorantes y tomamos decisiones equivocadas. Ellos, que son buenos, generosos y sabios, están ahí para protegernos de nuestros propios errores y la manera de hacerlo es darnos "una nueva cultura": cuando no les gusta que gastemos agua, nos dicen que necesitamos una nueva cultura del agua; cuando no les gusta que cojamos el coche, quieren que cambiemos a una nueva cultura del transporte.

Todo esto seria una anécdota grotesca sino fuera porque, cuando llegan al poder, las nuevas culturas acaban siendo implementadas con regularizaciones, prohibciones, multas, límites de velocidad, coerciones, cánones, impuestos, sanciones y castigos. El disfraz verde queda muy moderno, pero la nomenclatura que se esconde debajo sigue representando una amenaza para nuestra libertad. No votaré ICV.

Jo tampoc els votaré, no vull un Estat paternalista i que em digui el que haig de fer o el que no, si només m'orientéssin potser els faria cas o com a mínim els escoltaria, però si les seves propostes van acompanyades de penalitzacions, reprimendes, impostos, multes... jo no els penso votar. Només cal llegir l'Estatut català, a mi personalment em sembla una porqueria. Entre que el Zapatitos el va retallar i la resta dels articles, ens els que es pot veure que la Generalitat té competències de quasi tot"(esport, temps, lliure...), l'Estatut català sembla un manifest de la Unió Soviètica, em diràn com m'haig de vestir, què haig de fer o que no haig de fer.

Cada vegada sóc més llibertari, l'auntèntica llibertat resideix en que l'individu sigui capaç d'escollir tenint totes les seves eines i informació per pendre decisions, penso que poques coses han d'estar per sobre l'individu. No sóc anarquista, pero no descarto que en el futur m'hi torni.

Felicitats Kosovo!

2008-02-26T12:50:00.003+01:00

Nota: Si últimament no he actualitzat la pàgina, ni faig comentaris és degut a que he tingut problemes de connexió- encara els tinc- i haig d'anar a la facultat a connectar-me a Internet, i no sempre puc connectar-mi.

Faig aquest escrit per compartir la meva alegria amb els kosovars donat que ja ténen un estat propi, després de molts anys per fi ja són lliures, és una llàstima que desgraciats com Slobodan Milosevic no estiguin vius per veure-ho i cagar-se en tots els Déus. Està clar que la independència no ho soluciona tot, i és cert que Kosovo és un país força miserable que a dures penes és productor de qualsevol cosa... tret d'urani enriquit i residus nuclears producte de les bombes, i que l'atur juvenil volta el 70%, però si d'entrada els kosovars ténen la moral alta i amb optimisme, és un gran primer pas per portar endavant un país.

Però com no podia ser d'altra manera, ja han aparegut buitres i miserables a ficar pals a les rodes temerosos de que la independència d'aquest pobre país els pugui afectar territorialment. És lògic que Sèrbia està que trina i que no reconegui la independència de Kosovo, i Espanya, sempre al costat dels grans països (ara toca estar amb Sèrbia i Russia) està fent el ridícul a no reconèixer Kosovo que està clar que té por que això pugui afectar la "Unidad de España". Tot el procés balcanitzador té lloc quan es creen països del no-res. Iugoslàvia, fou creada a les acaballes de la I Guerra Mundial, els països vencedors van ajuntar les diferents nacions balcanes i les van ajuntar, creant un poti-poti de les que ja sabem les conseqüències. La independència del Kosovo tard o d'hora tenia que passar.

Jo sóc partidari de que totes les nacions tinguin dret a decidir, i si es creen perillosos precedents d'independència unilateral, em porta sense cap mena de cuidado, tot això ho diu gent que no té cap interès en que la futura nació sigui independent i ens volen fer agafar por de que serà un caos. Si el poble decideix ser independent, endavant, si diu que no, doncs a callar. Ja hem pogut veure el trist espectacle del Carod Rovira felicitant al Kosovo i ha sigut desautoritzat pel "tío Monty del pueblo", per favor, que trist. Si volem aconseguir alguna cosa ens hem d'unir, que no ho veuen? Mentrestant el Zapatitos i don Mariano deuen estar cagats de por...

Personalment crec que molt a llarg termini(200,500,1000 anys?), el futur de la humanitat i de les nacions humanes serà que tota la humanitat s'ajunti en una nació universal, formant "La Humanitat" o que es creïn microcomunitats, que funcionaràn mitjançant una democràcia assambleària. El nacionalisme fou creat al segle XIX, tard o d'hora caducarà.

No al pagament del pàrking de la Facultat de Cìencies Jurídiques!

2008-02-19T09:33:00.002+01:00

Bones! Escric aquest post per a donar a conèixer la manifestació que els estudiants tenim pensat fer demà dimecres dia 20 de febrer a les 11'00 del matí davant de la Facultat de Ciències Jurídiques(av. Catalunya). Tot i que l'organitza el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans, un sindicat de tendències marxistoides o comunistoides, amb el qual no em sento identificat, vaig a dir que per aquest cop m'uneixo a ells i secundo la protesta, perquè és una mica emprenyador saber que haurem de pagar 350 €urus més a l'any i més que serem els estudiants de la única facultat de tota la província de Tarragona que haurem de pagar per aparcar. Sigui quina sigui l'empresa que pensa fer el negoci del segle amb aquest pàrking, els estudiants ens hem de conjurar per boicotejar al màxim i aparcar a altres indrets per fer que a l'empresa li surti el tiro per la culata i tanqui. En el meu cas ja he trobat alternatives i aparco a l'Eroski i al Parc Central, si algú se'm queixa de que estic prenent lloc als clients, li diré que es queixi a la facultat o a l'empresa. Jo m'haig de buscar la vida i no puc i no em passa pels pebrots pagar 350 €urus l'any. Som estudiants i prou ja tenim si ens hem de pagar algun crèdit, matrícula...

Una alternativa que proposo és que els estudiants no paguem per a aparcar i la resta de gent, doncs que pagui.

Recordo: dimecres, 20 de febrer a les 11'00 davant de la facultat de ciències jurídiques, manifestació contra el pagament del pàrking! (jo també tinc classe però la causa s'ho val)

Café amb Joves a Riudoms, amb l'Oriol Vázquez, candidat de la JNC al Congrés dels diputats per Tarragona

2008-02-16T00:31:00.003+01:00

Demà(per avui) dissabte, l'Oriol Vàzquez amb més joves farem una tertúlia-coloqui per tal de conèixer millor les nostres inquietuds . Serà un acte distès, on pendrem el berenar plegats, no gaire formal. És una bona iniciativa la de tractar cara a cara amb els ciutadans de carrer per tal de conèixer de primerà mà les seves opinions i suggerències. L'Oriol és una bona aposta de la JNC per a les llistes del Congrés dels Diputats, i demostra la voluntat de CDC d'incorporar joves a les seves llistes.

L'acte tindrà lloc a la seu de Convergència i Unió ( Carrer major nº34) a dos quarts de set del vespre. Us hi esperem!

Test d'afinitat electoral

2008-02-12T02:52:00.000+01:00

Bones! Un ex-company de la Facultat m'ha enviat aquesta adreça en la que hi ha un test d'afinitat electoral. Et fan una pregunta (per exemple: com resoldries el problema de l'immigració, la situació dels treballadors...mil històries) i tens 3 opcions, en funció de la resposta que marquis tindràs una afinitat electoral. Tot i que les opcions a triar son una mica vagues i massa genèriques, proveu-ho, es molt interessant. En funció de les respostes que hagis donat et dirà en quin partit et sentiries més identificat d'acord amb les seves promeses electorals, tot i que només pots ser del PP o del PSOE. A mi m'han dit que amb el partit amb que millor em sento identificat és el Partido Popular, i que el candidat amb qui en sento identificat és amb Don Mariano(??!!)...és lògic, ja que ideològicament estic més aprop del PP que del PSOE, però el PP no és català, per tant...no em representa. Tinc dubtes amb això de que Don Mariano em pugui representar...

http://especiales.es.msn.com/noticias/elecciones08/test-electoral.aspx

Salut!

La Humanitat s'estira i toca amb la mà l'espai exterior

2008-02-06T23:39:00.000+01:00

Bones! avui senyors, em sap greu, però no parlaré de política, filosofia, economia ni de societat. Si algú ha volgut entrar al blog esperant alguna discussió o reflexió únicament sobre d'aquests temes i és una mica closed mind igual trobarà aquest post molt poc interessant, irrelevant, per lo que pot tancar la finestra web... però jo penso que tots els escrits son ben rebuts.

Pels qui sigueu uns freakies com jo de l'astronomia, l'espai, l'astronàutica i de totes les preguntes que ténen l'axioma bàsic d'Estem sols a l'univers? aquest post us pot semblar interessant. Parlo de les sondes espaials Voyager, l'instrument més llunyà que ha enviat mai l'home. S'han enviat sondes a Mart, Venus, la Lluna, però faig una menció especial a les Voyager, ja que es van enviar per estudiar els planetes exteriors del sistema solar i a més, pensant "moooooolt" a llarg termini es van implantar a les naus uns discos d'or en els que hi ha uns missatges sobre l'espècie humana i la Terra destinats a possibles civilitzacions alienígines per a que sàpiguen que en algun moment del Temps i del cosmos van existir uns éssers "intel.ligents", com si d'un missatge en una botella es tractés. Alguns opinen que és una osadia ja que això revelarà la nostra presència i alguna civilització extraterrestre ens podrà envaïr. La polèmica ja està servida...

Les sondes americanes Voyager 1 i 2, foren llançades el 5 de setembre de 1977 i el 20 d'agost de 1977, respectivament. Com ha plogut des de llavors, en plena transició democràtica i encara faltava una dècada per a que nasqués...Ambdues sondes porten un disc amb una selecció d'hora i mitja de durada de música provinent de diverses parts i cultures del món, salutacions en 55 idiomes humans, una salutació del llavors Secretari General de les Nacions Unides i l'assaig Sons de la Terra, que és una barreja de sons característics del planeta. També conté 115 imatges (+1 de calibratge) on s'explica en llenguatge científic la localització del Sistema Solar, les unitats de mesura que s'utilitzen, característiques de la Terra i característiques del cos i la societat humana. Aquest disc va ser ideat per un comitè científic presidit per l'astrònom Carl Sagan qui, referint-se al missatge, assegura que el seu objectiu principal no és el ser desxifrat, pel fet que la seva simple existència posa de manifest l'existència dels humans, així com els seus esforços per contactar a altres espècies intel·ligents que poguéssin existir fora del Sistema Solar.

Doncs bé, aquestes sondes ja pràcticament han abandonat el sistema solar, han trigat 30 anys(realment, no m'esperava que el sistema solar fós tan gran) en arribar a les seves fronteres i s'espera que la seva vida útil sigui suficient per a arribar a la zona denominada heliopausa, que és la zona on senyala el límit de la influència del sol. Per tant, les sondes Voyager s'han convertit en els instruments artificials més llunyans mai enviats per l'home. Les naus contenen generadors elèctrics nuclears que permeten que segueixin funcionant els seus instruments científics. A finals de 2003 la Voyager 1 va enviar dades que indiquen que podria haver travessat aquesta barrera. Aquestes dades estan, no obstant, en disputa. El 15 d'agost de 2006 la sonda Voyager 1 va arribar la distància de 100 Unitats Astronòmiques, això és, es troba a més de 15.000 milions de km del Sol. Actualment, a causa de problemes de pressupost, el projecte és controlat per un grup de tan sols 10 persones pertanyents al Jet Porpulsion Laboratory, i podria ser abandonat en un futur pròxim juntament amb altres missions, deixant a ambdues sondes seguir el seu camí sense retorn que hagi ningú que les escolti en la Terra.

Es creu que trigarà 30.000 anys en arribar a Pròxima Centauri, l'estrella més propera després del Sol. Pròxima Centauri està a 5 anys llum. Aquí al costat... Es calcula que les Voyager tindràn energia per a seguir funcionant fins el 2020, després les sondes moriràn i seguirant el seu camí cap a les estrelles, 43 anys després d'haver-se llançat. No se sap quina vida poden tenir els discos d'or abans de que es puguin degradar, però es creu que 1.000.000 d'anys els podràn resistir sense cap tipus de problema.

Us heu imaginat què pensarien sobre nosaltres els hipotètics habitants d'algun planeta orbitant a Pròxima Centauri o d'aguna estrella que es trobés amb el missatge? Aquesta foto la va fotografiar la Voyager quan va enfocar la seva càmera cap a la Terra i l'únic que va captar és aquest punt pàlid, Carl Sagan va fer un escrit sobre nosaltres i aquest puntet pàlid:

«Conseguimos tomar esa fotografía [desde el espacio profundo] y, si la observas, verás una mota. Es aquí. Es nuestra casa. Somos nosotros. En esa mota, cualquiera de quien haya oído hablar, cualquier ser humano que haya existido, vivió su vida. El conjunto de nuestras alegrías y sufrimientos, miles de religiones, ideologías y doctrinas económicas, cada cazador y cada recolector, cada héroe y cada cobarde [...] cada rey y cada campesino, cada joven pareja enamorada, cada niño lleno de esperanza, cada madre y cada padre, cada inventor y cada explorador [...] cada santo y cada farsante en la historia de nuestra especie, vivieron en una mota de polvo, suspendida en un rayo de Sol.
La Tierra es una pequeña etapa en un inmenso estadio cósmico. Pensad en los ríos de sangre vertidos por todos aquellos generales y emperadores para que, en su gloria y triunfo, pudieran convertirse en amos momentáneos de una fracción de una mota de polvo. Pensad en las crueldades sin fin infligidas por los habitantes de una esquina de la mota en los apenas distinguibles habitantes de alguna otra esquina. Qué frecuentes sus incomprensiones, su propensión a matarse entre ellos, qué fervientes sus odios. Nuestra imaginaria importancia, la ilusión de que tenemos alguna posición privilegiada en el Universo, son desafiadas por este punto de pálida luz.

Bé, espero que us hagi agradat post, si més no, fa pensar i no perdre la confiança en l'ésser humà, que quan vol té gestos bons.

Reflexió liberal nº2. Els límits del capitalisme.

2008-02-05T00:05:00.000+01:00

Després de la primera reflexió que tractava sobre la família, donat tota la polseguerada que s'ha aixecat envers el tema, malauradament per vils interessos partidistes, tant de bo fós un debat o un intercanvi d'idees lliure i sincer... Com que m'agrada molt filosofar i raonar. Ara penso i reflexiono sobre quins son, al meu parer, els límits del capitalisme avui en dia, sobre si és un sistema sostenible. En efecte, avui en dia els massmedia i les organitzacions ecologistes ens acribillen amb el canvi climàtic i sobre que hem d'adoptar un model ecològicament/econòmicament sostenible.

Els socialistes sostenen que l'interés col.lectiu està per sobre dels interessos individuals, recordem les claus del capitalisme: l'interès i el treball personal. Els feixistes diuen que la pàtria està per damunt de tot, intercanviant pàtria per poble i viceversa, resulta que els sistemes socialisme i feixisme bastant ténen en comú econòmicament parlant, si es que ja ho diuen: "Demasiado al Oeste es al Este". Respecte a això evidentment ni cas, ja que a la pràctica l'interès col.lectiu acaba sent fictici, i la millor manera(S'us acudeix alguna millor?) d'aconseguir el major nombre de persones materialment satisfetes, és que totes duïn a terme els seus interessos personals, respectant la llibertat i el respecte vers els altres, és clar.

Penso que l'única restricció al capitalisme és el medi ambient, ja que sense medi ambient, no hi ha economia. Fins ara hem actuat pensant-nos i creient-nos que aquest sistema de vida no comporta un cost, que és gratuït, tenim barra lliure, Europa Occidental ha consumit la major part dels seus boscos, estem contaminant incessantment l'atmosfera i ara estem modificant el sistema climàtic, gràcies a l'efecte hivernacle que pocs dubtes em queden que sigui una fal.làcia.

No pretenc fer el discurs barat ecologista, ja que de moment estic agafat pels... perquè no tinc una font d'energia renovable pel meu cotxe, i no puc pagar-me un medi de locomoció automatitzat sostenible, i ni tant sols puc agafar la bicicleta ja que no tinc carrils-bici habilitats per cobrir distàncies quilòmetriques, a més que molta gent em tractaria de pirat, de "comehierba" o de pringat però aixó poc m'importaria. De moment, doncs agafo el cotxe el menys que puc, si no haig de cobrir distàncies superiors a 5 kilòmetres em nego a agafar-lo, per a mi sempre el trajecte a peu o amb bicicleta és molt més grat amb l'Ipod al coll. Si no es desenvolupen energies alternatives amb prou empenta és perquè no interessa, senzillament. Com tampoc no interessa que s'aturi el desglaç de l'Àrtic, ja que hi ha reserves de petroli...etc...una mica fastigós resulta. Tranquils, que ho pagarem car, la corrent del Golf es debilitarà i el clima atemperat d'Europa desapareixerà i patirem temperatures de -15, -20ºc, amb tot que això comporta, sequera extrema, un desert gèlid, pèrdua de biodiversitat, molts morts, l'economia es derrumbarà i la civilització europea se'n pot anar en orris.

Mirem el mar Mediterrani, s'ha converit en un abocador aqüàtic plagat de meduses que fot fàstic, s'ha comprovat que moltes espècies desapareixeran ja irreversiblement, d'altres com la tonyina ja quasi ha desaparescut degut a la pesca descontrolada comportant a una sobrepoblació anormal de meduses, que s'han quedat sense depredadors, una població anormal de meduses pot resultar terrible. Sense anar més lluny, a mi m'agrada molt cubrir nedant pel mar distàncies llargues(4-5km) sempre en paral.lel a la costa, i allunyant-me 300 metres de la costa, a més distància pot ser perillós si no saps tractar la mar. Estava nedant tranquilament, quan ensec sense adonar-me'n em vaig adentrar en un banc de meduses, sort que em vaig aturar per descansar, quan em trobo literalment envoltat de meduses, sort que vaig poder nedar de tornada a la costa en la meitat de temps i gracies a Déu sense cap picada. Un banc de meduses a 200 metres de la costa, quan normalment haurien d'estar mar endins ... o repoblem el mar o mirem de trobar-li una utilitat comercial a les meduses.

No tracto de ser ecologista, sinò ecològic, és a dir, que la meva existència tingui una mínima repercussió sobre la Terra. Però també sóc realista, i és que TOT, contamina, la roba que porto posada ha passat per un procés que ha emès gasos nocius i així amb tot. L'única manera de resoldre el problema, és que ens hem d'adeqüar a la realitat que ens envolta i afrontar-la, i qui contamini més que pagui més, incentivar econòmicament a qui contamini menys, o fer mirar que reduïr emisions sigui rentable. Un gran problema son els països emergents com Xina, que per créixer a ritmes del 10% anuals, han de contaminar el que no està escrit, i Occident no té autoritat moral per impedir-los-hi que contaminin. Espero que ells vegin que contaminar no és rentable a llarg termini.

En quant a l'energia nuclear és una bona manera de sortir del pas, mentre REALMENT s'investiguéssin noves fonts d'energia. Mèxic és un exemple d'un govern amb un partit liberal (PAN) en coalicció amb els verds. Si de mi depengués el govern, deixaria als Verds ocupar-se de ministeris claus per al desenvolupament sostenible.

Encara tinc confiança en l'humanitat(idealista), dubto de que sigui tant estúpida com per autodestruïr-se, tot perquè ha sigut incapaç d'apendre de la dita: la avarícia rompe el saco.

Reflexió liberal nº1. Què coi és la familia?

2008-01-30T23:45:00.000+01:00

Abans d'ahir el meu germà Cesc va acudir a la COPE a contertul.liar sobre el que està de moda ara, discutir bizantinament sobre què dimonis és la família, els bisbes i tota la vella guàrdia catòlica diuen que la família només és la cristiana: la mare, el pare i els plançons. Els progres s'entesten a dir-nos que ara hi ha molts tipus de família: la monoparental, la de 2 pares, 2 mares, la de una lesbiana i una transexual lesbiana o a l'inrevés, la d'un homosexual i un transexual homosexual o la de 2 transexuals i vés-te'n tu a saber quines extravagàncies més. Els bisbes veuen la família com una cosa del seu territori i els progres veuen els distints tipus de família com si fós una moda (ara es porta la monoparental, ara la biparental etc...).

La família és simple i planament un vincle emocional i afectuós on l'element comú és l'AMOR, aquesta paraula que mai apareix en els textos legals i en les explicacions científiques entestades en donar explicacions que volen universalitzar conceptes. Correspòn lliurement a cada persona a buscar la seva família. Si jo visqués només amb la meva (hipotètica) nòvia fins passats els 99 o 120 anys, ella hauria esdevingut la meva família, juntament amb els meus parents de sang i els vincles afectuosos que hagin fructificat. O també, si els meus parents de sang em donéssin per la pala, o si els meus amics i coneguts m'encenéssin a la merda i acabés en una casa Okupada o en una comuna hippy i visqués amb els meus nous col.legues fumant mais tot el dia. A la llarga aquests serien la meva família. Per què? doncs perquè ocorrería allò tant propi de l'espècie humana, sorgir vincles afectuosos i emocionals a base de temps, convivència i carinyo. Per a mi aquesta hipotètica gent seria la meva família, i ja podria venir el papa de Roma, la Guàrdia Civil, l'església catòlica, els progres, els gays... a dir-me que allò no és família que els fotria fòra de la meva vista a cops de puny perquè ells no tenen ni punyetera idea el que aquelles persones signifiquen per a mi. Sembla mentida que en els temps del pragmatisme la gent, no s'aclari i continui perdent el temps discutint alguna cosa tant personal i tan subjectiva com és la família. Per què no discutim sobre el què és l'amor? o sobre el que és.... l'amistat?.

Correspòn a cadascú a formar el seu propi estil de família. Ni estats, ni bisbes, ni Educaciones para la familia, ni progres...m'han de dir el que es la família. Com a liberal i com a persona que li agrada la crítica i la recerca de la veritat valent-me de la meva intel.ligència censuro totalment l'assignatura E.P.C perquè l'Estat no és ningú per dir-me als meus(reitero, hipotètics) fills què és la família, ells mateixos ja ho veuràn el què és la seva família, o almenys deixeu als pares que, d'acord a les seves experiències vitals viscudes sabràn explicar als seus fills què és la família. Si de mí depengués donaria una explicació imparcial, científica i universal: "La familia es la manera en como se organizan los individuos de la especie Homo Sapiens Sapiens, siempre que dicha organización se vea correspondida por vínculos meramente emocionales, siendo el elemento nuclear de todas las sociedades humanas ".( ei ei perdoneu-me, no renego del català ni molt menys però reproduïa una hipotètica definició en castellà al més pur estil RAE, ja que queda més fashion) a és a dir, qualsevol vincle personal i afectuós entre 2 o més éssers humans que volen compartir el seu destí això doncs, serà la seva família.

família i Família

El concepte de família, sí, és cert, tradicionalment ha fet referència la família cristiana de tota la vida...un home, la dona, els críos i lu gos. Molts em diràn: "progre! que la família és una institució!" doncs si és una institució, com el matrimoni, haurien de posar Família amb majúscules, ja que li estàn donant un contingut propi, un contingut particular, un contingut artificial que difereix del que és "família" ( amb minúscules) i a l'escola em van ensenyar que els mots propis s'escriuen amb majúscules. A diferència de Família(institució) i família(relació emocional.......), la paraula matrimoni pot anar perfectament en minúscules i ser una institució ja que la paraula "matrimoni" va néixer per explicar una unió civil, bueno, "als ulls de Déu" entre un home i una dona i a més el mot el van encunyar persones religioses, encara que avui en dia el matrimoni en molts casos vé a ser quasi com una unió contractual, estabilitat econòmica a canvi de sexe, o matrimonis de conveniència. Amb lo que estic totalment en contra que es digui matrimoni a la unió civil de 2 persones del mateix sexe perquè estàn canviant el significat de la paraula. En aquest cas que li canvïin el nom a les unions gays.

No em crec que tot aquest show que estan montant els bisbes i sigui degut a una qüestió lingüística, en aquest cas de significant. En aquest cas que es dirigeixin a la RAE o a l'IEC i canvïn els seus diccionaris. A més, els bisbes, tan defensors de la família i de la paraula de Jesús, és extrany que vulguin imposar el seu model de família. Jesús en tot moment predicaba AMOR entre les persones i resulta curiós que els bisbes no tinguin prou amb que la família siguin vincles d'amor lliures entre les persones que volen compartir un destí en comú. Si Jesús aixequés el cap...

Crec que en temes com aquests, en els que per començar no hi hauria d'haver cap tipus de debat i jo mateix no l'hauria d'estar discutint perquè hi ha temes molt més importants és important tenir clar el que penses i sobretot has d'arribar a les teves pròpies conclusions sense que ningú et mengi el tarro o et vulgui vendre la moto.

Bé, crec que ja m'he explaiat, he esmerçat 2 hores en aquest escrit. Ben aviat la 2na reflexió liberal. Estic a l'espera de alguns blocaires de la Vella Escola Conservadora em rebatin.

Salut!

Inaugurat el col.lectiu local de les JNC!

2008-01-28T23:59:00.000+01:00

Bé companys, per fi publico la notícia de la inauguració del col.lectiu de Riudoms que va tenir lloc el dissbte pasat a la seu de Convergència i Unió, tot i que el local també serà per les JNC.

A l'acte van assistir-hi, unes 70 persones, 10 amunt, 10 abaix... tenint en compte Riudoms, i la ressonància que va tenir l'acte no va estar gens malament. Van venir companys de partit de tot Catalunya, i per suposat, els nostres companys de Tarragona. Vam poder comptar amb la presència del secretari general de les JNC, Jordi Cominal, que per cert , va parlar molt bé. També vam comptar amb la presència del candidat per Tarragona de CiU al Senat, el Maldonado.

En els moments previs a l'acte vam escollir per unanimitat al cap local del col.lectiu, el Josep Massó, que es el que va posar fil a l'agulla i va contactar amb tots els membres per tal d'engengar el col.lectiu(enhorabona!). També us comunico que he sigut escollit per unanimitat representant el col.lectiu davant el CEN o número 2 del col.lectiu o com li vulgueu dir, espero estar a l'alçada de les circumstàncies. Poder dir que som 8 persones al col.lectiu de Riudoms, està molt bé, donat que es tracta d'un poble i a més que els joves d'avui, o passem de la política o ens anem cap als col.lectius de l'esquerra en general.

Després de l'acte vam anar a sopar al restaurant més emblemàtic de Riudoms, el Centro, va ser un sopar molt agradable en el que ens vam poder conèixer millor tots plegats. A la sobretaula, el Josep Maldonado va fer un discurs. Ja per acabar la festa vam anar a la Motel i donat que l'ambient que oferia la discoteca era bastant...mort, alguns vam anar a Reus de bars a proposta del Manel.

Bé, res més a dir! Salut!

Inauguració del col.lectiu de les JNC de Riudoms

2008-01-22T01:00:00.000+01:00

Molt bones bloggers! Després d'algunes reunions i gestions per engegar el col.lectiu local de les JNC, aquest veurà la llum el dissabte dia 26 de gener a les 21'oo hrs. Serà un acte obert a tothom en el que hi seran presents els membres del col.lectiu, l'alcalde de Riudoms, alguns regidors de l'equip de govern, el cap local de CDC i alguns membres de la comitiva; també serà present el president de les JNC, Jordi Cuminal. L'acte es durà a terme al nou local de Convergència, ubicat al carrer Major nº32. En acabar l'acte, que durarà 1 hora aproximadament, anirem a sopar al restaurant "El Centro". Després, qui vulgui, anirem de farra a la discoteca "Motel" de Riudoms. Qui vulgui assistir al sopar que m'ho faci saber a mi o al Pepe Massó. El sopar no crec que costi més de 20 eurus.

No cal dir que faig extesa la meva invitació personal a tots els membres del col.lectiu de les JNC de Tarragona ( el Capità Tarragona, el Josep (SL), l'Oriol Vàzquez, el Francesc Robert, i perdoneu si em deixo a algú, que evidentment també està convidat), al cap comarcal de les JNC de la Conca de Barberà, el Joan Güell. En especial m'agradaria que també vingués el cap local de CDC de Tarragona, Joaquím Amorós. En definitiva, tots els blocaires de les JNC que conec. També convido a blocaires d'altres colors com pot ser el Gerard Castells o l'Hurtis.

I després, què? Des del col.lectiu i amb la meva intel.ligència, sentit comú, i formació espero donar idees per la bon funcionament de Riudoms, Tarragona i Catalunya.

Salut i molt bones!

El llenguatje dels i les idiotes.

2008-01-15T23:43:00.000+01:00

Com que m'agrada exposar temes d'actualitat, no solsament renyits amb la política, que segons com fa bastant de pena. Ara carrego amb tota la meva fúria visigoda contra una altra de les faccions de l'Imperi anomenat "políticament correcte", no negaré que somio en que algún dia el "pensament(dubtós) políticament correcte" s'extingeixi i desaparegui per sempre perquè ens deix com a imbècils tot per intentar quedar bé en públic, i molts cops l'efecte resultant és contrari al dessitjat. Avui tractaré sobre una hostatge de l'Imperi Políticament Correcte.

En efecte, parlo de la perversió del llenguatje adeqüant-lo a les maníes i modes estúpides de les feministes radicals aliades amb els sectors "ultraprogres" que es puguin trobar. Desdoblaments com : "Les diputades i els diputats", "pares, mares, nens i nenes" i el consabut "totes i tots" en comptes del molt genuí català "tothom" són innecessaris, entorpeixen la lectura i són redundants. Malgrat els dessitjos de certs col.lectius de mostrar-nos la llengua com a hostatge del masclisme social, la veritat es que l'ús sistemàtic del gènere màsculí gramatical està relacionat amb 2 requisits de qualsevol llengüa: economia i simplificació. És a dir, poder dir en 2 o 3 paraules el que podries dir necessitant més paraules. La funció del llenguatje és poder comunicar-nos amb la màxima precisió i amb el menys temps possible. Aquesta és la raó per la qual s'empra de forma generalitzada el masculí gramatical. A més si s'utilitzen de forma reiterada i indiscriminada aquests desdoblaments, que s'utilitzen quan és vol destacar una diferencia concreta, perdria tot el sentit quan realment faria falta. Per exemple, algú s'imagina en un arranc d'utilitzar tecnicismes a causa d'alguna moda estúpida imposada pel capullo de torn, dir: portaré la meva descendència al col.legi?, perdó, centre d'ensanyment públic. O per exemple, en aquest cas, utilitzant i pervertint el llenguatje per "no ofendre a ningú" s'eliminarien les següents paraules: Pallasso, puta, manicomi, maricón, gitano, moro... i s'utilitzarien les següents: Residència psiquiàtrica, perfomancer, dona que treballa la nit, homosexual, persona d'ètnia gitana i àrab. Ui! He dit coses que no es podien dir, espero no haver-vos ofès. Va home, va! A sobre molta gent segueix com a borregos aquesta corrent estúpida, desperteu!

Algú hauria de dir a les feministes contumaces del Govern i a alguns lobotomitzats representants dels sectors progressistes que s'estan malacostumant, el llenguatje i les acadèmies de la llengua no són quelcom que hagin sigut improvitzades en 4 dies que visqui dels vots de les minories o que necéssitin representació política per funcionar una legislatura. Ni són susceptibles de ser modificades per els i LES! capullos de torn, imbèciles (Pérez-Reverte dixit). La llengua, sigui castellana o catalana és un procés cultural consolidat durant segles on cap imbècil o analfabet -analfabeta- hagi ficat els nassos.

Com a epitafi d'aquest post m'he servit d'una frase d'Arturo Pérez-Reverte.

El oportunismo político y la demagogia de la que hacen gala, desgraciadamente, algunos entes públicos debido al mal llamado “uso sexista del lenguaje”, campan a sus anchas.

El PSC i ERC es repeteixen

2008-01-08T23:19:00.000+01:00

Iceta ha afirmat que votar CiU és donar un xec en blanc, i Carod creu que CiU demanarà la Generalitat a canvi de recolzar al PSOE. Ja començen a cansar una mica. CiU és l'únic partit (apart del PNV) que pot pactar amb PP i PSOE, PSC només farà el que PSOE dicti i ERC per tal de mantenir la poltrona faràn seguidisme a PSC. Si el PP o PSOE guanyen les eleccions i necessiten a CiU per pactar, podríem agafar-los per banda i si volen el nostre suport exigir altes contrapartides per Catalunya, serìa molt irònic que estant a l'oposició poguéssim aconseguir més cotes d'autogovern per Catalunya que el Tristpartit de les Esquerdes a la "Chene", no només això, sinó que els arrebataríem tota raó d'existència, es quedarien sense arguments i es veurà clarament com s'aferraràn descaradament a la poltrona.

Si som intel.ligents i no caiem en l'error d'entrar a demanar un ministeri o demanar eventualment la Generalitat al PSOE tindrem més marge de maniobra polític i no ens ficarem de peus a la galleda. M'explico: no estarem al Gobierno de España, de manera que CiU no esdevindrà un partit regionalista. Segon, sigui quin sigui el Gobierno de turno si no compleixen amb el promès a Catalunya podrem pressionar-los i els tindrem agafats per allí baix. Tercer, deixariem per segona vegada en evidència a PSC i ERC i demostraríem que no anem a Madrid a pidolar el Govern de la Generalitat Per això és necessari, com molt bé diu el Francesc Robert, de no llençar el vot i votar l'únic referent nacionalista liberal-conservador català capaç d'actuar amb les mans lliures (Artur Mas dixit).

Potser no n'entenc de política però veient-ho des de fora, i analitzant la jugada crec que seria l'opció més intel.ligent. Salut!

Ja sóc militant de dret de les JNC

2008-01-04T17:39:00.000+01:00

Bones! després de 4 anys com a simpatitzant de les Joventuts Nacionalistes, ja m'he formalitzat com a militant de les JNC. Així m'ho ha confirmat el cap comarcal del Baix Camp de les JNC. Espero tenir l'oportunitat de conèixer molta gent i de poder aplicar alguna de les meves idees al funcionament de la societat, que a la fi i al cap per això existeixen les organitzacions polítiques.

4 anys enrere, i des de ja feia molt de temps sempre m'havia interessat la política, em fixava quines opcions polítiques existien i quina s'acomodava a la meva ideologia incipient. En aquell llavors (Estiu 2003) pels diaris sortia molt l'Artur Mas ja que feia poc havia anunciat que seria el successor del Molt Hble. Jordi Pujol, en Mas era els qui m'agradava més de tots els líders polítics, i a les eleccions del 2003 em va fer ràbia no poder votar a les eleccions ja que només tenia 16 anys. Així que em vaig enterar que les joventuts de Convergència eren unes tal JNC, que haig de reconèixer ni tenia ni idea de qui o què eren, així que vaig entrar a la seva plana web i vaig començar a mirar lles activitats que feien, qui les composaven, què pensaven...etc. Em va agradar (el seu logo també em va agradar molt) i em vaig fer simpatititzant i no militant ja que de moment preferia mantenir-me al marge i a esperar a que tingués més coneixements acadèmics i més maduresa per tal d'establir judicis i a acabar de formar-me com a persona, encara que penso que continuament m'hi estic formant.

Bé, res més a afegir, salut!

Suport al vídeo de Duran!

2007-12-30T17:27:00.001+01:00

Fa un parell de dies que vaig veure el vídeo de campanya del Duran i de CiU per a les generals. Un vídeo excelent que mostra com està Catalunya avui en dia, ho explica sense embuts i es políticament incorrecte: magrebins que volen islamitzar Catalunya ( no amb bombes, clar, però sutilment, recordem que es el que propugna Mahoma) , imposen les seves costums, no s'adapten aquí, bé...què no sabem , ja? apart de que no ens volen publicar les balances fiscals, la delinqüència etc... un vídeo excelent, sens dubte, s'agraiex veure un vídeo i que vingui del meu partit em fa saber que no m'he equivocat de "credo".

Però ja bufen vents en contra, què us penseu! el "tristpartit de les esquerdes" que ha tingut la barra de presentar una llei okupa i quasi criminal que trepitja un dels drets fonamentals en democràcia, el de la propietat privada, i col·lectius tan nobles i tan útils com és SOS Racisme ja hanha condemnat el vídeo, i ha exigit que no s'utilitzi electoralment la immigració. Esperpèntic, aquesta gent no s'entera o no atenen a raons, no s'està utilitzant la immigració, sino que cada vegada més gent ja està farta d'aquest col.lectiu que no vol assimilar-se i a la que s'hauria de recordar la dita: "donde fueres haz lo que vieres". Res més, ni racismes, ni xenofòbies, ni "derechas extremas" ni aquestes patotxades típiques de l'esquerra que ni tan sols sap en quin credo està, crucial per a guanyar una batalla ideològica :"Si pretendemos el triunfo en la gran contienda ideológica de esta época, es preciso, sobre todo, que nos percatemos exactamente de cual es nuestro credo" ( F.A HAYEK dixit).

ICV ha dit que el vídeo ens sitúa cada vegada més aprop del PP, doncs quin alivio, perquè si CiU s'apropés a una força poscomunista i plena d'okupes antisistema i una de les forces més minoritàries de Catalunya representant de propostes perilloses per al capitalisme i a la propietat privada, seria molt i molt preocupant.

2007-12-23T19:06:00.000+01:00

Un altre MêMê

Responc al meme que m'ha passat el covil.latà PepE, del poble de Gaudí (sic)

1. Quan temps portes com a blocaire?Vaig estrenar aquest bloc, el passat 3 de juliol.2. Com vas saber l'existència dels blogs?per mun germà, quan a les eleccions muncipals del Maig, em va ensenyar aquest "mundillo".3.Digues 5 blogs que segueixes diàriament. El d'Alejandro Fdez, el de mun germà, el del Quim, el del PepE i el del Xapix, aquests 2 últims ocasionalment, he estat un parell de mesos "absentat" de la blogsofera, espero reincoropar-me, jeje. 4. Ets lector anònim d'algun bloc? ara ja no, prefereixo donar la cara.5. Alguns autors que et generin especial simpatia. mun germà, Hurtis, Quim.
6. Amb quins 5 blocaires aniries de marxa?amb els nous companys de la JNC que espero conèixer aviat. Amb quins 3 blocaires passaries una nit de bogeria sexual?Practico l'abstinència, xD 8. T'has enamorat mai d'algun blocaire?No.9. Estàs satisfet amb el teu bloc? Home, segons com es miri, si mesuro el nivell de satisfacció segons el nº de comentaris que tingui en cada post...sí, ho estic. Però reconec que es una feinada actualitzar-lo constantment i que et xucla temps.
.10. Escull entre 3 i 5 blocaires per a què facin aquest MêMê...home, a hores d'ara ja el deu haver fet tothom.

Escut del Barça. Creu de Sant Jordi

2007-12-18T01:48:00.000+01:00

Abans d'ahir vaig llegir a la Vanguàrdia la notícia de que el F.C Barcelona ha suprimit la Creu de Sant Jordi per no "ferir la sensibilitat dels països islàmics". Silenci.........

Objectivament parlant, aquest assumpte em porta sense cuidado i molt menys em treu la son, i reconec que no és cap perill per la nostra integritat física o per la nostra economia.

Però em treu de polleguera el que això representa i el que significa. Fins quan ens continuarem baixant els pantalons? Recordem la retirada dels pessebres a les escoles, per no ferir la "sensibilitat" dels alumnes musulmans nouvinguts. Això ja passa de taca d'oli, no! si encara resulta que haurem de prohibir la carn de porc per evitar ofendre la molt delicada sensibilitat. La creu de Sant Jordi és un símbol de Catalunya i el Barça es un club que representa si més no a una part important de catalans que veuen el Barça com un referent de Catalunya, però tampoc passaria res si la Creu de Sant Jordi estigués a l'escut del Barça per reinvindicar la seva cristianitat. Fins quan trepitjarem les nostres tradicions i símbols i tirarem pedres sobre la nostra teulada per adeqüar-nos a la "tolerància" dels musulmans? Això no es ser tolerant, això es ser (perdoneu l'expressió, però es que estic molt emprenyat) "gilipolles integrals". Com podrem defensar-nos si ja no creiem en el que som i d'on venim?

Clar que els tècnics de màrqueting del Barça podran aludir la retirada de la Creu de Sant Jordi per no perdre una qüota de mercat important, però el Barça ja és una marca internacional i mou moltes passions que ni cap Creu o religió pot sepultar. Apart de covard, l'acte de suprimir la Creu és innecessari.

No sé on anirem a parar, lo de l'escut del Barça és només una mostra de fins on podem arrivar per tal de semblar més moderns i tolerants, que tard o d'hora ho acabarem pagant...més d'hora que tard.

Sobre els continguts de les televisions

2007-12-01T00:53:00.000+01:00

Aquests dies s'ha pogut assistir, vulguin o no, al lamentable espectacle sobre els programes infames de televisió en el que apareixen desequilibrats mentals que assesinen a les seves exparelles perquè els han donat carbasses i programes que fan de les desventures humanes una atracció o qualsevol obscenitat. Apareixen les veus que demanen una entitat que regulin aquests programes ja que apareixen en horari infantil o atempten contra la dignitat humana. No sé que em posa més malalt, lo primer o lo segon.

Aviam si ens entenem, aquests programes inmunds i infames, dit sigui de pas, es mantenen perquè ténen una audiencia més que favorable, per tant, està clar, la població és hipòcrita, ens queixem pero els programes es mantenen en audiència. Jo no puc prohibir-los ni l'Estat. No som ningú per dir què han de mirar les persones al més pur estil "Estado-niñera". Si de debò els programes aquests son lamentables, no ens els mirem i ja està, despareixeran perquè no tindràn audiència ( Mirem "cambio radical", ens va semblar que era vergonyós, superificial, etc... i mira, ja no hi és) La gent si vol veure collonades és el seu problema, ja són adults.

Sobre els horaris infantils, mireu, això és culpa de que no hagi una mare o un pare al darrera que controlin què miren els seus fills i els dónguin una educació prou sòlida com per a que puguin discernir el que vegin, és clar deleguem responsabilitats i escorren el bulto. Si deixem als críos sols a casa asilvestrats llavors tot és exigir responsabilitats, si tot així els pares opten per tenir els fills a casa abandonats durant llargues jornades això se solucionaria desendollant les teles per estar més segurs o fent que llegeixin o etc... Sí, ja sé que els 2 treballen o el que sigui, però que sàpiguen que portar fills exigeix sacrificis reducció de jornada, o treballar a temps parcial... Però clar volen tenir fills, mantenir el nivell de vida i que surtin educadíssims!! vaya xollo! Doncs o haver-los tingut. Però bé, si vivim en un país en que esperem que l'Estat ens dongui un pis de lloguer, ens resolgui la vida, em digui què haig de fer o que no haig de fer, doncs qué menys que l'Estat m'eduqui als fills mentre jo vagi a treballar per poder mantenir el nivell de vida!

Recordo que quan era petit, a la tele vaig veure sèries de violència, paraulotes, assasinats, imatges explícites, jugava a videojocs de matar... A hores d'ara no s'ha tingut notícia de que jo sigui un noi violent, escolarment fracassat i pervertit. Personalment, penso que també s'exagera molt alhora de què podem veure i que no. Amb una bona educació paternal al darrera no hi ha cap contingut televisiu inadeqüat que pugui tombar aquesta educació. CAP

P.D: Espanya és un dels països cuers a Europa en fracàs escolar, i Catalnya està dins a la cua d'Espanya. De lo pitjor , el pitjor....

Calla la boca, Chávez! i no sóc Felip V

2007-11-14T00:41:00.000+01:00

El rei va actuar de manera excelent a la XVII Cimera Iberoamericana, tant ell com el president Zapatero. Tots aquells politiquillos progres de tres al quart que condemnen el seu comportament al.legant que ell no té autoritat com per fer callar ningú s'haurien de fer mirar aquesta falta d'imparcialitat, si el president Chávez interrompia maleducadament al President del govern espanyol en la seva intervenció i a més desqualificava i insultava l'expresident del govern, José María Aznar, escollit democràticament pels ciutadans; el Rei amb tota la raó del món el va fer callar, ni tenia complexe de Felip V ni d'absolutista, no senyors, simplement ficava al seu puesto a impresentables com Chávez, que aquest sí que té dictatorials propis d'un feixista ( puc esmentar el tancament del RCTV canal contrari al seu ideari, o a l'assasinat de 2 estudiants per part de les seves milícies de la Universidad Central de Venezuela, com támbe els seus discursos televisats que totes les cadenes de televisió , no tan sols estatals, estaven OBLIGADES a retransme-te'l). Per això mateix, recolzo al Zapatero, tot i que encara no va ser prou contundent, va saber defensar la dignitat d'Espanya i d'un ex-president. Tots aquells que pensen que el comportament del Rei va ser inapropiat, francament no sé que pensar, no critiquen l'actitud del Chávez i en canvi, el Rei, que va es defensar, el titllen de pensar-se que es Felip V, tots aquells que el critiquen penso que estan fent-li el joc a Chávez, no critiquen els atropellos de Chávez i critiquen al Rei, si es així, els convido a que passin una temporada al "Paraíso del Socialismo del siglo Ventiuno de Chávez" i vegin què es cou per allí, els diré també que molts amics de Venezuela estan venint a Espanya per culpa seva.

Humorísticament , Chávez em fa riure, tot i el seu dubtós sentit de l'humor, em fa riure.

TENGO UNA PREGUNTA PARA USTED

2007-10-18T22:48:00.000+02:00

Aquests dies van emtre a TVE-1 una entrevista al Carod Rovira i al Duran i Lleida. Reconec que el carod ho va fer bé, es va saber defensar i va deixar al seu lloc a una dona (bastant maleducada, per cert) que no contenta amb no saber dir "Josep Lluís" va menysprear públicament la llengua catalana al.ludint que no tenia cap mena d'interès per apendre català. Dialecticament em va agradar, pero d'aquí a què actui d'acord amb el que digui ja és un altre cosa. Perquè crec que es culpable en certa manera de que Catalunya estigui mal vista per l'Espanya profunda de la meseta, (recordi's el boycot a Madrid 2012 i certes actituds innecessàries) amb el consegüent boicot al cava. Hi ha coses... que no es poden dir sense pagar un preu. En general, el Carod em va semblar bon orador, pero massa romantic, gens pragmàtic i no gaire coherent amb el què diu i amb el que fa (fa president a un senyor que té problemes per parlar català quan porta mes de 25 anys) Pero a nivell d'oratòria em va agradar, i què collons, ho va fer bé, sobretot quan va dir que els espanyols tenen un problema si en 300 anys no son capaços de dir Josep Lluis, i en canvi poden dir Swarzenegger o Shevchenko. Em vaig sentir afortunat de saber parlar català i de tenir uns trets caracteristics que em difereixen dels castellans de la meseta, enhorabona pel Carod per fer-me sentir orgullós del meu país.

En quant al Duran i Lleida em va semblar més pragmàtic, no gaire idealista o romàntic, pero també em va agradar, sobretot quan en el tema de la vivenda critica la política socialistoide del tripartit d'expropiar pisos buits, quan el s'hauria de fer, segons Duran ( i jo també ho penso) es oferir incentius fiscals: què alquiles el teu pis?, paga menys impostos i també donar garanties al propietari de que el llogater cumpleixi a rajatabla lo estipulat al contracte, i pagui a temps. També remarco la pregunta de la magrebina que va preguntar per què les seves filles son discriminades a l'hora de buscar feina pel sol fet de portar el vel musulmà, el Duran (es va enrotllar massa, hauria d'haver sigut més directe) va dir el que s'havia de dir: si s'està en un país t'has d'adaptar a la cultura de qui t'aculleix i si vols treballar no portis el vel i si vols portar vel, les empreses son lliure de contractar-te o no. A l'igual que si vaig en un país musulmà les dones tampoc poden anar vestides lliurement.

En definitiva, els 2 polítics van deixar una bona imatge de Catalunya.

Visca Catalunya!

Una perillosa ocurrència de l'esquerra

2007-10-12T02:23:00.000+02:00

A que no sabeu l'última que sel's hi ha acudit a l'esquerra? Ni més ni menys l'anomenada: La Renda Bàsica Ciutadana Universal , o Ciutadana Bàsica Universal. Bé tan n'és, el que s'amaga sota aquest nom tan tendre, commovedor, modern i progre ( cómo no!) es tan perillós que el nom és lo de menys.

La citada RBC(renda bàsica ciutadana) era una proposta conjunta d'IU (més aviat el PCUS) i ERC (ha pecat d'idealista, quan es un partit força pragmàtic) que deia que totes les persones sense distinció de professió, ofici, nivell d'ingressos rebrien una retribució. Inclús els indigents, estudiants o dropos la rebrien en concepte de "salari per ser persona".

Aquesta aberració suposaria una despesa tan gran per l'Estat que sería inclús superior al que ingressarà l'Estat en el 2008! La inflació es dispararia, el diner perdria valor, es crearia una classe de dropos mantinguts, com no!, pels treballadors que son realment els qui sufragarien les despeses, eliminaran el dret a treballar. Sembla una redacció d'un nen de 4rt de primària de 10 anys en que proposa un món en el que no calgui treballar i ser tots feliços, per favor. A sobre diuen que acabarà amb la pobresa...! Qualsevol que tingui 4 nocions bàsiques d'economia sabrà que això suposaria un cataclisme per les finances estatals i ja no diguem l'efecte nociu que tindrà això sobre el valor del diner i la inflació. Posats a demanar, demanem que cada any volem vacances pagades a Hawaïï amb creuer inclòs en Bussiness Class.

Personalment veig aquestes ocurrences com a perilloses, ja que els d'IU van confessar que la proposta no tiraria endavant, només servia per obrir un debat ja que creuen que d'aqui uns anys això serà una realitat. Senyors, si això resulta ser, que espero i que no serà així, em faltarà temps per marxar d'aquest país i tornar ocasionalment de vacances ( no! que m'expropiaran la casa gràcies a la Llei del dret de l'habitatge" i no tindré lloc on dormir). Entre l'expropiació de les vivendes desocupades per posar-les en lloguer al mercat "social" i la RBC, tenim una esquerra pròpia de l'Europa de l'est dels anys 70 que mira amb admiració a personatges com Chávez i s'entesta a tirar pel terra i a trepitjar drets com el de la propietat privada i l'esforç.

Que Déu ens agafi confessats!

Odio el socialisme i tot del que ell emana.

2007-10-03T01:20:00.000+02:00

Notícia bomba. Els inmigrants no es veuràn obligats a seguir cursos de llengua catalana, solsament tindràn una "recomanació" per seguir aquests cursillos. La Generalitat de Catalunya(totalment progresista, d'esquerres, ecopacifista i socialista, evidentment) i en particular la conselleria "d'Acció Social" que "guay" i "fashion" queda el nom, dit sigui de pas, i la Secretaria d'Immigració (que no conselleria) dirigides per Esquerra Republicana de Catalunya, han anunciat que finalment no serà obligatori per als immigrants assistir a cursillos de llengua catalana que facilitin la seva integració. Sí senyor, un partit com ERC, que guarda celosament el tema de la llengua com a patrimoni polític i posa el crit al cel quan el català no es parla lo suficient, que sanciona empreses per no rotular en català ha decidit tractar amb laxitud un problema molt més greu que els anteriors enumerats. Creu que no s'ha de vetllar que els immigrants aprenguin el català. Una vegada més, ERC es contradiu. Sembla que amb el tema de l'immigració tothom acotxi el cap sota l'ala per adoptar un discurs políticament correcte, jo si cal, seré políticament incorrecte. Jo els obligaria a apendre el català, i si no, que s'oblidin de demanar ajuts, beques escolars, menjars especials segons les seves creences. Aquí ningú té obligacions de res, es igual, el pare Estat només em dóna drets, per a què treballar?. Aquesta situació l'ha creat en gran part els autodenominats socialistes i d'esquerra i si més no, els que encara que diguin que no són d'esquerres pero que actuen com a tal. L'actitud intervencionista, de paternalisme, de crear països poc productius, de que tothom tingués estudis encara que fós suspenent 4 matèries i el fracàs escolar amb l'ESO a Espanya l'ha originat el socialisme o els que han actuat seguint els principis (alguns de dretes acomplexats). Relacionant la immigració o la religió musulmana amb el socialisme, vinc a dir que hi ha casos en els que els socialistes es contradiuen: mirem per exemple la notícia de que els d'ICV ( d'esquerres de debò!) que sempre parla de la laïcitat i de la secularització de la societat van proposar de convertir l'edifici del Banc d'Espanya de Tarragona en una mesquita i fa 4 dies la Mayol no va anar a la misa de la Mercè perquè estem en una societat laica. Primera contradicció de l'esquerra.

En la segona contradicció l'hem trobat ara, amb els d'Esquerra, no obligaràn als immigrants a seguir cursos de llengua catalana quan es gasten mil.lions en campanyes estèrils per al seu ús ( com si de promocionar anticonceptius es tractés). Els d'Esquerra no saben que el català es parlarà més si fem que els nouvinguts el parlin que no pas un anunci que em diu que "parli en català i que si m'equivoco torni a començar"?

Alguns temes com l'immigració i la proliferació de la religió musulmana en el que s'exigeix que estem a l'alçada de les circumstàncies, l'esquerra el que fa es contradir-se, amagar el cap sota l'ala sense importar-los-hi que aixo entri en conflicte amb els seus principis.

Països de l'Àfrica com Sudàn en el que la gent es mor de gana, anys enrere van adoptar el socialisme, i ja veiem els resultats, i països del sud-est asiàtic que fa pocs anys també es morien de gana van adoptar el capitalisme i ja veiem els resultats, països com Tailàndia, Indonèsia, Singapur Taiwan son països emergents, amb dificultats, esclar, pero progressen. I no en parlem de Xina, fins que no ha adoptat el capitalisme no creix a un 8% anual. Seguint a l'Àfrica, concretament al Senegal, un dirigent va desitjar que la globalització arrivés al seu país per modernitzar-se i estar a l'alçada dels països rics, quan aquí ja veiem als grups globòfobs, alguns respaldats per partits que estàn al govern català ( ICV) fan l'indio i es manifesten contra reunions del G-8.

Per tot això, i per més coses, odio el socialisme i tot quant d'ell emana.

Mitjans de comunicació. Quin paper juguen?

2007-09-26T00:19:00.000+02:00

Reconec que he tingut el blog descuidat, entre les vacances i la tornada a classes...sempre toca alguna excusa, pero prefereixo comentar i postejar algun tema que pensi que val realment la pena parlar-ne, encara que passin alguns dies.

Anem a pams. Fa uns dies un bon amic meu em va comentar que hi va haver un impacte de meteorit al Perú, va deixar un cràter de 30 metres de diàmetre i 6 metres de profunditat, i jo que llegeixo amb freqüència els diaris des dels 9 anys i per internet també llegeixo molta premsa, resulta doncs, que no ho vaig llegir enlloc. Només a les notícies de TV-3 sembla ser que es va comentar pero molt per sobre. Un impacte de meteorit que deixi un cràter de 30 metres en sí no es res de l'altre món ni tampoc ho és que caigui en una zona deixada de la mà de Déu ( sud de Perú), però ho és perquè les persones que van tocar les restes del meteorit han agafat algún tipus de malaltia extranya, la zona ha quedat contaminada, els animals de la zona propera a l'impacte presenten comportaments extranys i els arbres encara estan pendents de saber si han estat modificats per la radioactivitat.

Però, parem el carro, ni els meteorits ni les roques ígnees emeten radioactivitat. Què ha passat? Ha estat un meteorit? ( els testimonis locals afirmen que van veure un objecte lluminós i després un soroll fortíssim.) si no va ser un meteorit. Qùe va ser? una bomba radioactiva? i si es així qui la va llançar? El que em sorprèn es que com si es volgués silenciar, que el conjunt de la població no ho volgués saber, si l'objecte fós quin fós, hagues impactat en alguna zona densament habitada, què hauria passat? Tan grossa és l'alarma social que es generaria si publicitéssin molt la notícia? Perquè? Serà que realment no ha sigut un meteorit sino que ha estat algún altre tipus d'objecte? de fabricació humana? Per llegir la notícia vaig haver de recórrer a un diari local.

Això contrasta sobremanera amb la notícia de que el Fujimori pot ser o no pot ser processat per corrupció al Perú i amb la controvèrsia que ha originat.

De vegades penso que algún organisme, o lobby internacional selecciona el que hem de saber i el que no, com si ens volguéssin tenir controlats, i la de coses que no devem saber i s'han silenciat. Els mitjans de comunicació més que informar et venen una realitat. No vull semblar un paranoic obsessionat amb la teoría de la conspiració però fets com aquest, em fan, si més no, preguntar-me si tinc o no tinc raó.

Llei de memòria històrica

2007-08-31T23:46:00.000+02:00

Són tres quarts de dotze i d'aquí mitja hora marxaré cap a l'aeroport del Prat, tot i que acabo d de fer les maletes (sempre a última hora xD) encara tinc la psicosi i la paranoia típica de tenir-ho absolutament tot i que no m'oblidi de res. A les 7 del dematí em surt el vol cap a Irlanda ( Dublín) que agafaré amb els amics. Després de treballar 50 dies ja és hora d'un respir. M'hi estaré 5 dies, intentaré seguir com pugui la premsa local i la política nacional irlandesa, encara que ho dubto perquè amb prou feines tindré temps per visitar-ho tot i apart que el meu anglès, tot i tenir el "First Certificate Exam", està en estat comatós ja que fa 2 anys que no el practico.

Però avui entre maletes, i presses m'ha donat temps d'assabentar-me d'una notícia i és que CiU rebutjarà la Llei de Memòria Històrica si no s'afegeix que la República també va cometre molts abusos i atropellos. Bravo! Per fi escolto una cosa molt coherent i imparcial! Ja és prou sabuda la patrimonialització de la República per part de l'esquerra i practicant tot tipus de sectarisme i la no-imparcialitat. Alguna cosa semblant com la que fa el PP amb la matèria antiterrorista, que s'erigeixen com els garants de la derrota d'ETA. L'esquerra molt sovint oblida que la República també va cometre moltes tropelíes i va executar també poetes de dretes (Ramiro de Maeztu?) no sé si és aquest però de petar-se se'n va fer petar uns quants. D'acord que va ser en una època bèl.lica, plena d'odi i rencor, que tothom es matava, però ningú es més assasí que un altre pel fet de pertànyer al bàndol roig o blau. Si mates, has matat.

Tothom qui no estigués d'acord amb la llei ja éra sospitós de ser d'extrema-dreta, jo no ho estava, perquè apart de que es molt imparcial penso que un país es tira endavant treballant i fent la competència als altres i no fent lleis i fent valoracions polítiques sobre un sistema de govern donat fa 70! anys, aixo no ens donarà de menjar i la resta de països ens passaràn la mà per la cara i nosaltres perdent el temps amb debats estèrils per qüestions purament electorals. Però ja que estem enfrascats en el passat de mà d'aquesta llei, abogo pel que ha fet CiU, que la recolzarem sempre i quant es reconegui que la República també va cometre atropellos. Ja està, tothom va tenir la seva culpa. Un cop aprovada o ¿desaprovada? no se'n parli més...que demà toca treballar. O no, jeje.

Vinga, blocaires! Fins el dia 5! Bon estiu del que queda.

1era Trobada de Blocaires 25-08-07

2007-08-27T03:59:00.000+02:00

Ep! perdoneu amics blocaires per aquesta sequera "bloqueril" de tants dies però es que entre que treballo, les ganes de sortir de casa quan no curro i el voler dormir fan que amb prou feines em conecti a internet i ja no en parlem de renovar el bloc ja que per fer-ho es imprescindible de que m'assabenti de com van les coses en aquest món i com que estic desconnectat d'això es una mica difícil.

Però bé, com sabeu el passat dia 25 vam fer la primera trobada de blocaires de Tarragona, una trobada en la que considero que m'ho vaig passar molt bé. Reconec que al principi em sentia una mica descol.locat perquè no sabia benbé que hi feia jo allí i perquè mai he pogut xerrar sobre política civilitzadament fora de casa i amb persones que tenen una corrent política força definida. M'ho vaig passar bé xerrant i intercanviant opinions malgrat que em costa una mica obrir-me i entablir converses pero bé, vaig fer el que vaig poder. De totes maneres vaig poder escoltar moltes converses interessants entre persones de diferentes tendències politiques que t'ajuden a fer-te el teu punt de vista, també vaig tenir la sort de que conèixer personalment a membres de les JNC com el Capità i l'Enric que em guiaràn i que haig de quedar amb ells de cara a assistir a les reunions i per últim dir-li Gràcies al Quim per dir-me que en un partit no totes les coses es fan com creiem i que es normal al principi que no em sentit del tot identificat però que he fet bé unint-me a Convergència, la "Casa Gran".

Fins a la pròxima blocaires! =D

He rebut un meme

2007-08-06T21:15:00.000+02:00

Bé, amics blocaires, fa dies que vaig rebre un "meme" del Quim. Així que el contesto, però a hores d'ara molts de vosaltres ja l'habreu rebut i contestat.

Recomana’m un bloc en català:

- ui...m'has pillat desprevingut... però recomano el de l'Alejandro Fdez. regidor de l'ajuntament de Tarragona que a diferència del Ballesteros no ha oblidat el bloc després de les eleccions i manté un contacte proper amb la gent.

Recomana’m un bloc en un altra idioma:

pos nuse...llegeixo un que es diu www.juchegirl.blogspot.com que fa apologia del regim nord-coreà. Va bé per si vols riure un rato llegint 4 tonteries. Però sempre prenent-ho a broma ( en anglès)

Recomana’m un post d’especial interès:

-no en sé cap.

Recomana’m una web: www.livingearth.com pels freakies del tema. Pots veure la terra en temps real. També recomano molt la web de www.e-noticies.com

Recomana’m una eina d’internet: sens dubte el google earth. Pots fer turisme virtual i veure ciutats des de l'aire. També recomano la wikipèdia.

Recomana’m un vídeo: el de l'ànsar (aznar) dient que "no pasa nada por si bebo unas copas de vino mientras no ponga en peligro a los demás conduciendo". Molt bo,com se li va l'olla...es lo que té quan has volgut quedar com un gran president i només quedes com un traidor i un manipulador. El pobre deu estar rabiós.

si el voleu veure pel youtube podeu ficar a la recerca les paraules clau: "Aznar vino" us el trobarà fijo.

Recomana’m un àudio: el del Louis Van Gaal quan deia allò de "siempre negativo, nunca positivo!" quan el seu acomiadament del Barça l'any 2000.

Ara ja està, a hores d'ara tots ja ho tenen publicat al seu bloc, de manera que seria absurd que demanés que tornéssin a fer el meme.

Federació Ibèrica o Estats Units d'Ibèria?

2007-07-28T20:40:00.000+02:00

Aquests dies he pogut llegir als diaris articles que parlaven sobre el futur d'Espanya i Portugal arrel d'una entrevista de José Saramago que va profetitzar que Portugal acabaria dins d'Espanya. Personalment espero que mai sigui així, ja que amb 3 nacions absorvides per Espanya ja n'hi ha prou i perquè Portugal es un país molt bonic que cap falta li fa formar part d'Espanya. Però la cosa canvia si totes les nacions ibèriques (Portugal, Espanya, Catalunya, Euskadi i Galícia) fan una confederació on cap d'aquestes 3 nacions estigui per sobre de cap altre i on totes aquestes nacions s'uneixen per fer un únic camí apel.lant al seus orígens històrics comuns, perquè en tenim. Venim dels pobles celtes, íbers, visigots i romans. Les diferents nacions que hi ha ara mateix han sortit fa poc. Crec que seria una experiència positiva i enriquidora si més no, tots maduraríem.

Eurabia? NI ARA NI MAI

2007-07-19T22:39:00.000+02:00

Benvolguts bloggers, feia dies que no actualitzava ja que m'he posat a treballar i entre que he aconseguit conciliar la meva vida laboral i familiar han passat uns dies (je je, bromes apart que no penso caure en aquesta xuminada dels progres)i tot just avui he tingut les idees clares sobre el tema del que volia tractar, que ja en vaig fer 5 cèntims al post passat.

Corren temps difícils per a Europa, que es debat entre la cursilería, les ànsies de poder de cada país, el "talante", el quedar bé amb tothom, defensar patèticament els seus interessos, fer-se una auocrítica constant de la seva història, obviar el seu passat gran i esplenderós i sobretot negar les seves arrels cristianes en pro de la "multiculturalitat". Veure com aquesta porqueria continua sense que ningú ho intenti aturar em posa de molt mala llet, pero bé, explicant-vos-ho i analitzant el tema em calmen els ànims.

El fet es que no paro de veure que Europa no para de demanar perdó per les seves mal-i-fetes (Les Creuades, 2ºGM, Conquesta de Amèrica i la Colonialització) i en canvi veig com n'és d'incapaç d'arreglar els conflictes al seu territori (veure la guerra dels Balcans amb Milosevic, la OTAN i els EEUU). Tothom sap que van fer coses mal fetes i van cometre atrossitats, però el passat ja és passat i amb una vegada que reconeixin els seus errors és suficient i inclús que ajudin a sortir de la misèria a la gent que van expoliar, però ja està. Europa ha de mirar endavant i no oblidar d'on ha sorgit i sobretot sobreviure a l'expansió de l'Islam que fa trontollar els seus fonaments.(potser algú em dirà que m'he tornat paranoic o que en faig un gra massa, però que sàpiguen que a Canadà van estudiar d'implantar la "sharía" en comunitats musulmanes. Si arriven en aquest punt es que la situació es crítica, per no dir terminal) Una altre cosa que em deix contrariat és que en nom de la laicitat es posin dificultats per construir Esglésies, classes de religió catòlica etc...i en canvi els mateixos que la promouen impulsen la construcció de mesquites ( Lluis Balart , que per cert em vaig alegrar quan va perdre la representació), classes de religió islàmica. Mesquites i classes de religió islàmica a casa nostra? Ni parlarne! Qui les vulgui que se'n vagin als seus països d'origen o se'n vagin a Aràbia i es deixin de totes aquestes tonteries a casa nostra. Molts d'aquestos progres acomplexats pel seu origen cristià empenyats en humillar-se a reverenciar a l'Islam han de saber que l'Islam en molts aspectes no respecta els drets humans com es pot veure a l'Iran, que executa als homosexuals, a Aràbia Saudí on les dones no poden conduïr...D'això en pot pendre nota el Zerolo aquest que va defensant a l'Islam molt sovint quan en realitat es un don nadie que si estigués en un país musulmà serie censurat , perseguit i condemnat degut a la seva homosexualitat. també Zapatero pot pendre nota, empenyat amb la seva aliança de civilitzacions que proposa diàleg i dreuts humans, quan el que fa es donar ales a segons quins dictadors, ja que Zapatero només i únicament proposa diàleg per democratitzar segons quins països, o per defensar els drets humans dels mateixos. SI ningú dóna un cop de puny a la taula els dictadors de països musulmans continuaràn fent de les seves i altres dictadors també. Amb això no anem enlloc Sr Zapatero. Una pregunta senyor president. Per què calla la boca quan li pregunten si la sobirania de Ceuta i Melilla passarà a mans marroquines? Això no pinta bé...Europa passarà a dir-se Eurabia

Potser estic afavorint als cristians i discriminant als musulmans. No. Només defenso a Europa el cristianisme, que si bé no es la religió majoritària les seves costums i tradicions sí son majoritàries. Qui vulgui resar a Alà que ho faci a casa seva, amb els colegues o amb qui vulgui, que aquí respectem les creences, pero no renunciem a les nostres tradicions en pro de multiculturalitat. Veig que l'esquerra se sent molt acomplexada, no para de tirar-se pedres a la seva pròpia teulada, que vagin en compte ja que aquells qui tant defensen ara, d'aqui poc sel's giraràn en contra. Viurem per veure-ho. Però viurem per impedir-ho.

Parlem com cal d'Inmigració

2007-07-07T02:59:00.000+02:00

Aquest es un tema que sempre he tingut clar com parlar-lo però mai he trobat un canal de comunicació per tractar-lo però des d'aquest blog es l'únic ( i bo) mitjà que tinc per expresar les meves idees i que puguin ser llegides per un cert nombre de persones. Anem a pams:

Quan vull parlar dels inmigrants no generalitzo sinó que em refereixo a un cert sector de la població inmigrada. Un sector que per sobre de qualsevol cosa estàn les seves costums locals, religions i tradicions i en últim terme està l'integració. Sí senyors em refereixo a molts musulmans.(sé que em fico en un tema delicat en el que corro el risc de que molta gent amb mala fe i amb interessos partidistes em començin a dir "racista" "xenòfob" i no sé que més, però ja va sent hora de que algú tracti el problema sense eufemismes i agafi el brau per les banyes) M'explico: els inmigrants musulmans són d'una cultura molt diferent a la nostra i d'una mentalitat també molt diferent, vénen aquí amb l'intenció de poder seguir aquí les seves costums i inclús d'implartar-les. No m'oposo a que puguin creure en el Déu que vulguin o a qui resin a casa seva, faltaria més. Però a la via pública d'un país en el que t'acolleix i et dóna feina procura seguir les seves costums i les seves maneres de vestir, ja ho diu la dita castellana : "donde fueres haz lo que vieres". També m'oposo a que als menjadors escolars dels instituts s'ofereixi un menú especial pels musulmans i tinc testimonis de primera mà que molts d'ells no es volen ni menjar el menjar que se li ofereix. Això es facilitar la seva integració? El que fas es malacostumar-los, estem creant al nostre país les seves costums per a que ells es setin com a casa. Això es qualsevol cosa menys integració, tenen drets sí, però i els deures? Que aprenguin el català, que es deixin de reinvindicar més mesquites, que no demanin que a les escoles és donguin classes d'àrab i de religió islàmica(llavors que també no es donguin classes de religió catòlica), que treballin, que paguin impostos, que facin com aquí, si volen serveis socials que sel's guanyin. Que no tinguin por d'aquest discurs que no tornarem i ni volem a l'Alemanya nazi, però que s'adaptin. Que no marginin i ni excloguin als magrebins que vesteixen a l'occidental i parlen català (conec casos en que s'ha donat això). S'ha de mantenir la identitat del país, com molt bé diu Sarkozy. També hem de defensar les nostres arrels cristianes, no ens ha de fer vergonya defensar-les, formen part de nosaltres i de la nostra història. Nosaltres ja fem prou donant-los-hi feina i una oportunitat per triomfar, ara ells que posin de la seva part. Que no pretenguin viure dels ajuts i serveis socials que crec que són un llast per a l'integració, mirem a EEUU, molts dels inmigrants es senten americans i triomfen econòmicament i això ho aconsegueixen ni amb la meitat dels "ajuts socials" que donem aquí.

No fa pas massa, vaig llegir una carta publicada a "La Vanguardia" d'un immigrant xilè en el que lamentava la derrota d'Artur Mas davant del tripartit. Artur Mas proposava el "carnet per punts per a inmigrants" ( des de l'esquerra se li va donar aquesta nomenclatura) en el que els inmigrants guanyen drets i serveis socials en funció de la seva integració al país, la idea es encertadíssima. Aquest immigrant xilè aplaudia la idea de Mas ja que això faria "espavilar" a molts immigrants que com ell s'adapten i deixaria de banda als que volen marcar les seves diferències culturals i als que pretenen viure dels ajuts del govern...jo també lamento que Mas perdés el govern.

Com diu l'expresident Jordi Pujol, seria bo que d'aquí uns anys seria bo que alguns mossos d'esquadra es diguéssin Saïd o Mohammed, però això seria com el colofó de l'integració, després d'haver-se..."occidentalitzat" i si volen votar a les eleccions que es treguin la nacionalitat com a mostra de que ja formen part del país. Això es lent, no es fa d'un dia per l'altre sinó poc a poc. No entenc les presses de l'esquerra "bonista" i "progre" per exemple, el Conseller Saura va proposar donar 200 euros als inmirants que estiguéssin estudiant per a mosso. Això fomenta la discriminació senyor Saura, ells ja tenen feina aquí per tant haurien de ser capaços de buscar-se la vida, igual que els catalans o castellans que treballen i estudien per mosso". Bé, sí que s'entenen les presses, perquè estan convençuts que d'aqui 4 dies podràn votar gràcies als progres i tots els inmigrants a votar "progres". Que ruïnós i despreciable.

En fi, això es el que penso jo. Per si algún progre o maliciós em diu allò ja sabem què. Què sàpiguen que vaig viure 5 anys a Mèxic i al poc temps ja em comportava com un mexicà més, a casa meva parlava català i amb els mexicanc parlava amb el seu accent característic i que per cert una vegada vaig entablar amistat amb un negre senegalès.

En la pròxima entrada parlaré sobre el tema de la identitat europea i les nostres arrels cristianes, que ja ho he deixat entreveure en aquest escrit.

No a la dissolució de CiU, sisplau!

2007-07-05T01:49:00.001+02:00

Llegint els titulars dels diaris dels últims dies he pogut comprobar preocupat com han augmentat considerablement els titulars pregonant una crisis en el si de CiU. Al principi els titulars provenien dels mitjans de comunicació de l'esquerra més recalcitrant els quals ho expressaven amb no poca alegria (El País, El Plural...). Pero ara ja hi ha algún dirigent de CDC que s'expressa en aquest sentit i proposa trencar amb Unió. Atenent-me al refrany de "Divide y vencerás" si els 2 partits de la federació es separen farien un molt mal negoci i això només beneficiaria al tristpartit. Si tenen una mica de vista mantindràn la coalició. Personalment penso que no es dissoldràn ja que des de l'esquerra estàn exagerant-ho tot i els dirigents de CiU dubto que vulguin posar les coses en bandeja a les esquerres.

No obstant, les discrepàncies que hi ha hagut entre CDC i UDC són fruit-desenganyent-mos- de que CiU li toca fer la travessia del dessert ( han perdut la Generalitat, Diputacions , l'única alcaldia de capital de provincia que conservaven i un notable pes municipal en el conjunt de Catalunya). Si Duran vol ser ministre en un govern del PP o PSOE, primer han de recuperar la Generalitat i en Mas ha de retractar-se d'allò de: "Ens comprometem a no pactar amb el PP", llavors tornarem a tenir les mans lliures i pactar amb qui millor pugui defensar els interessos de Catalunya.

Els faig una crida als dirigents de CiU de que no es deixin enganyar per les maniobres de l'esquerra que ja ens han fet molt de mal, sobretot en no voler pactar amb el PP per acostar-nos a ERC, per a que al final hagin fet Montilla President. I ara que no donguin ales al tripartit amb els fantasmes de la dissolució de CiU.

No a la Educación para la ciudadanía- Desastre de este sistema educativo

2007-07-03T19:10:00.000+02:00

Más Shakespeare’s y menos educación para la ciudadanía. El Estado debe ofrecer una educación científica, es decir: 2+2=4, los autores de qué siglo escribieron tales libros, la capital de Burkina Faso es Ouagadougou, el nucleo del predicado es el verbo, los elementos de la tabla periódica, los acontecimientos de la Batalla de las Termópilas y las Guerras Púnicas, y las fuerzas de la física, la aceleración y la resistencia del aire que ejerce sobre los cuerpos en movimiento. Eso es lo que, a mi juicio, se debe encargar el estado, formar a gente preparada para dirigir el país y fomentar el esfuerzo. (¿qué es eso de que con 4 Insuficientes se pueda pasar de curso? Por favor, eso es un insulto a la Inteligencia o esfuerzo) Un país que se sitúa en el primer mundo debe tener una educación que fomente el esfuerzo para ser los mejores y para que los países rivales no nos pasen la mano por la cara. Recuerdo que en la Secundaria tenía un (gran) profesor que nos recomendaba y hasta nos explicaba fragmentos de libros de literatura universal ( shkaespeare, Chéjov…) el profesor en cuestión despotricaba contra este nefasto sistema educativo impregnado de progresismo. Este sistema ha sacrificado a los mejores estudiantes ( o más curiosos y cultos) en pro de una igualdad para todos. Resultado: baja el nivel educativo ( de modales y de cultura) y acambio todos tienen un papelajo en el que se dice que tienen la ESO. Con esto de la Educación para la ciudadania es el colmo, el Estado como ya he dicho, se debe limitar a los contenidos científicos, no a las cuestiones morales, de convivencia, eso es tarea de los padres…con esta asignatura muchos padres se desentenderán y delegarán la educación de sus hijos a los profesores. RESULTADO: un país de maleducados y de inútiles. QUe poca vista tienen, claro…está de moda esto de ser progre, queda guay y bonito esto de la convivencia , el respeto… Lo lamentable es que sólo el PP haya criticado esta asignatura, ni el PNV ni CIU han mostrado oposición alguna, patetico…de los otros partidos (PCUS, ERC y Grupo Mixto) no me esperaba menos. Creo que tuve la desgracia de ser una víctima de la ESO pero tuve una educación primaria que me fue dada en un colegio bilingüe Mexicano-Americano en el cual el nivel de exigencia era elevado y hacíamos lecturas en clase (ingles y español), también tuve la suerte de tener unos padres que leen el periodico ( ojo, el periódico y no El Periódico) y estoy al tanto de este mundo que nos rodea.